
Color Esperanza, de Diego Torres..ver estas paredes me recordó esta canción...




Un barri sortit del no res, sense planificació ni inversió fins fa ben poc. És el barri dels obrers, tant necessaris per a la construcció de la ciutat com molestos i ignorats per aquesta. La seva situació és un reflexe d´aquesta relació. Neix en un indret arraconat, en una cantonada de la ciutat que no era ni ciutat.
És un barri improvisat, oblidat, marginat,… Nascut i conformat de piruetes en l´espai en un indret sense urbanitzar i sense els serveis bàsics. Sorgit de la necessitat, aquells treballadors que van venir a Barcelona en busca d´una millor vida es van trobar sense vivenda. Així es compren l´anàrquica conformació del barri en el que cadascú se les tenia que apanyar per tenir un lloc on viure.
L´ateneu de Nou Barris és el perfecte exemple de l´autosuficiència i del caràcter emprenedor i integrador del barri. L´ateneu ofereix alternatives a la juventut en un entorn que ha presentat els tipics problemes dels barris marginals, com la proliferació i el tràfic de drogues. La comunió, la cohabilitació i l´alliberament que otorguen activitats com el circ i el teatre van ajudar a canviar la cara del barri i la seva gent. Amb el temps l´ajuntament s´ha vist obligat a millorar urbanisticament el barri i a introduir algunes “obres d´autor”, però com sempre, buscant més la seva satisfacció i el divinisme, que posant-se al servei de la gent del barri i solucionant els principals problemes.