El barri de la Mina va ser creat a finals dels anys 60 per donar allotjament als barraquistes de la ciutat de Barcelona i eliminar, d'aquesta manera, els nuclis "d'infravivendes" de l'àrea metropolitana. La rapidesa i l'urgència amb la qual es va construir, no va tenir en compte la dotació d'equipaments. Ens trobem davant d'un barri de creació instantània, fruit del reallotjament de diferents grups de població amb problemes socials, laborals, culturals i econòmics.
El nou pla de tranformació del barri, pretén canviar la imatge de la Mina. S'incorporaran equipaments socials i educatius, s'hi faran intervencions urbanístiques, es contruiran nous habitatges i es milloraran les condicions dels ja existents.
Es tracta d'un procés que no busca sinó la reintegració d'un barri marginal amb la ciutat, obrir-lo literalment a Barcelona i incorporar-hi noves fites que atreguin al vianant i que, en última instància, afavoreixin la comunió d'un nou perfil de veïnat amb el de sempre.
Mostrando entradas con la etiqueta Reportajes - La Mina. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Reportajes - La Mina. Mostrar todas las entradas
10/5/08
Barcelona: desminant La Mina
La ràpida i desordenada creació de La Mina a finals dels 60 va ser el resultat d’un pla d’eradicació del barraquisme existent als entorns de Barcelona. Des de llavors, la situació social i urbanística del barri condiciona la vida diària dels seus habitants, un 30% dels quals són gitanos. Un fracàs escolar del 40%, un atur del 12% o una renda familiar bruta de només 3626 euros són petites mostres de la realitat d’un barri perifèric aïllat i tradicionalment associat a la delinqüència. Els diferents nivells institucionals (des del local al comunitari) han decidit posar fi a la situació mitjançant la creació d’un consorci per la transformació de La Mina. El primer símbol: la instauració d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra. Resta, però, saber si aquest pla millorarà realment el context econòmic dels seus ciutadans.
17/4/08
Payo... que te pego dos tiros...
Si no fuera por esta asignatura, supongo que no habría tenido la oportunidad de ver como dos crios me apuntan a la cabeza con sus pistolas imaginaria y me gritan: "payooo.. que te pego dos tiros"...
que encanto de niños...
Debo decir que fué entrañable ver los cartelitos de los comercios, los crios paseando y la esencia del barrio.
Mi única duda está en la intención de que el barrio se mantenga con la gente que lo habita. Según la gente de allí es maravilloso tener la confianza de poder pedirle sal al vecino, que ese tipo de confianza no se tiene en otros barrios. Si pero, ya se verá lo que aprecian el barrio cuando el precio de las viviendas en este lugar se dispare.
1/4/08
concens
La visita començava amb una visita al consorci de la mina on ens van rebre explicant-nos tots els premis de projectes fets a la mina; es notava que sabia que érem d’arquitectura… tot s’explicava amb un aire molt positiu i amb molta visió de futur, que personalment crec que és totalment factible però això si, a llarg plaç.
Seguidament vam deixar el discurs polític per centrar-nos a una experiència personal i com també va passar amb l’home que ens va explicar tots els conflictes succeïts en el forat de la vergonya, l’explicació en primera persona d’uns fets és molt més rica que una maqueta urbanística que ha guanyat el premi fad.
Ara no voldria resumir amb poques paraules tot que ens va explicar, sinó fer una recopilació de frases que em van quedar després de la seva xerrada, suposo perquè em van sorprendre, i que penso que se’n pot fer una reflexió; eren frases com: “todo empezó en el franquismo”; “no eran barrios nuevos sino lo que se conoce con el nombre de polígonos”; “de unas chavolas (no sé ben bé si va utilitzar aquesta paraula per definir les cases on vivien….) pasas a un piso de apenas 60 m2, en bloques de más de 7 plantas”; “somos gente que estava acostumbrada a vivir en la calle y a encontrarnos en ella, charlar, bailar, beber, ….); “los peores años en la mina fueron los 80, llegó la heroína y muchos de mi edad cayeron”; “erámos gente olvidada”…..etc. Per descomptat que t’enrecordes de les frases més impactants i la majoria d’elles en aquest cas són negatives, però no m’agradaria acabar aquest petit resum de la visita a la mina sense dir que em va quedar una sensació molt positiva sobre el barri, disposició per part de la gent que hi viu en voler millorar les coses i amb plans de futur i renovació que esperem que la gent que se’n cuidi no intenti “fer neteja” i prou com ha passat en altres llocs de Barcelona…
Per últim dir que era el primer cop que hi posava els peus i després de la passejada penso que no serà l’últim; i ja per acabar, una última frase que em va fer molta gràcia però que penso defineix molt bé l’actitud que s’ha d’intentar aconseguir per millorar cada dia més el barri de la mina:>>“a la mina per exemple no se segueix la normativa cívica de Barcelona, no té sentit anar a darrera la gent dient que no estigui als carrers, bevent, xerrant, cantant…però sí que hi va haver un gran canvi ara fa un temps quan es va començar a conscienciar a la gent que no es podien fer fogueres al carrer.”
Seguidament vam deixar el discurs polític per centrar-nos a una experiència personal i com també va passar amb l’home que ens va explicar tots els conflictes succeïts en el forat de la vergonya, l’explicació en primera persona d’uns fets és molt més rica que una maqueta urbanística que ha guanyat el premi fad.
Ara no voldria resumir amb poques paraules tot que ens va explicar, sinó fer una recopilació de frases que em van quedar després de la seva xerrada, suposo perquè em van sorprendre, i que penso que se’n pot fer una reflexió; eren frases com: “todo empezó en el franquismo”; “no eran barrios nuevos sino lo que se conoce con el nombre de polígonos”; “de unas chavolas (no sé ben bé si va utilitzar aquesta paraula per definir les cases on vivien….) pasas a un piso de apenas 60 m2, en bloques de más de 7 plantas”; “somos gente que estava acostumbrada a vivir en la calle y a encontrarnos en ella, charlar, bailar, beber, ….); “los peores años en la mina fueron los 80, llegó la heroína y muchos de mi edad cayeron”; “erámos gente olvidada”…..etc. Per descomptat que t’enrecordes de les frases més impactants i la majoria d’elles en aquest cas són negatives, però no m’agradaria acabar aquest petit resum de la visita a la mina sense dir que em va quedar una sensació molt positiva sobre el barri, disposició per part de la gent que hi viu en voler millorar les coses i amb plans de futur i renovació que esperem que la gent que se’n cuidi no intenti “fer neteja” i prou com ha passat en altres llocs de Barcelona…
Per últim dir que era el primer cop que hi posava els peus i després de la passejada penso que no serà l’últim; i ja per acabar, una última frase que em va fer molta gràcia però que penso defineix molt bé l’actitud que s’ha d’intentar aconseguir per millorar cada dia més el barri de la mina:
31/3/08
incoherències
El Consorci del barri de la Mina amb el nou pla de transformació del barri, i amb suport de l’Ajuntament de Barcelona, de Sant Adrià del Besos, de la Generalitat de Catalunya, i de la Unió Europea, és aconseguir canviar la imatge del barri. El pla d’actuació serà a petita i gran escala, amb intervencions urbanístiques en espais públics, en equipaments socials, culturals, educatius i esportius, en la millora d'accessibilitat dels habitatges i la seva rehabilitació i, en la construcció de nous habitatges.Algunes d’aquestes actuacaions ja són fetes, com la biblioteca(foto), i el consorci el descriu (www.barrimina.org) com “un edifici emblemàtic, singular i modern, pensat per a reforçar la idea de la renovació del barri…” És obra de l’arquitecte Alfons Soldevila que molt bé diu: “ que ha planejat un edifici de gran adaptabilitat. Destaca per la seva lluminositat i una gran porxada d’entrada. L’ampli vestíbul…”
Ningú pot discutir-ho, que el plantejament i la proposta de Soldevila no són impacables, adaptabilitat, lluminositat, amplitud… i el resultat de l’obra una nova fita pel barri. Doncs perquè no apliquem aquestes bases per tot el barri?
La imatge, remarca clarament la modernitat amb la precarietat, lo útil, amb lo inhabitatble, la llibertat amb la densitat… No podem donar l’esquena a lo existent, no podem maquillar aquí i allà, a dins tot es podreix, no podem fer edificis espectaculars al mig de habitatges que quasi no tenen forces per aguantar-se.
Es volen pendre mesures per aquests blocs d’habitatges reduïnt la densitat, és útil, però no suficient. S’haurien de pendre mesures a més escala, però sembla que els ulls del poderosos enfoquen més mirant el mar i no mirant el barri de la Mina.
30/3/08
El lloc del no-lloc
A cavall entre Sant Adrià del Besòs, Barcelona i el mar, en un lloc privilegiat, va ser plantejat i construït entre 1957 i 1975 el barri de la Mina. Planificat segons criteris de la Carta d’Atenes per donar habitatges als barraquistes del barri Pekín , del Camp de la Bota, de La Perona, Can Tunis, Carmel etc., com a resposta a la forta immigració rebuda a Barcelona entre 1940 i 1969. En 1975 hi havia censat un total de 15.133 habitants, població que s’ha mantingut constant fins els nostres dies. Així doncs, es va convertir en un barri fruit del reallotjament de diferents grups de població i en molts casos amb dèficits socials, laborals, culturals o econòmics. Actualment gràcies a les noves propostes i a l’esforç de molta gent el barri de La Mina comença a transformar-se; nous equipaments, nous habitatges, un nou tramvia... Procés que va acompanyat d’una gran tasca per part dels educadors socials.
Caràcter i identitat, és precisament el fil conductor dels objectius dels projectes de renovació del barri i d’integració amb la ciutat. Aquests projectes van encaminats en concretar propostes de disseny d’espais públics per mantenir les singularitats del barri i així crear una integració entre el més nou i allò vell, entre les expectatives del nouvinguts i els veïns “de tota la vida”.
Esperem que el no-lloc acabi agafant el seu lloc i s’involucri en els afers diaris de la ciutat.
29/3/08
LA MINA REP EL PREMI NACIONAL D’URBANISME
Un canvi profund, urbanístic i social.
El punt culminant de l’inici de la transformació de La mina ha estat les obres del Fòrum.
Aquest nou espai l’ ha fet “re-conèixer” i l’ha comunicat amb les altres zones de Barcelona.
La reforma de La mina parteix d’un objectiu principal que és l’obertura física del barri.
Amb un nou tramat de carrers a partir de la nova rambla de La mina i tan amb la construcció d’equipaments i nous habitatges com amb la rehabilitació dels existents, es vol aconseguir, que la gent de fora del barri entri a coneix-se’l.
D’aquesta manera s’adonarien que la mala fama no és merescuda.
Tot i els canvis urbanístics, la veritable transformació ve del vessant social.
Com ens explicava un senyor, veí del barri, la mina ja no és el barri que sortia als mitjans als anys 70 i 80 on una sèrie de pel·lícules i fets, van contribuir a crear una imatge tan poc favorable.
Actualment, el barri s’ha normalitzat en molts aspectes, gràcies als programes d’inserció laboral, ajuda a famílies i drogodependents, organització de jornades i activitats pels veïns.
Una gran tasca on cal destacar el caràcter integrat de la transformació que s’està portant a terme des de molts vessant diferents però complementaris.
El punt culminant de l’inici de la transformació de La mina ha estat les obres del Fòrum.
Aquest nou espai l’ ha fet “re-conèixer” i l’ha comunicat amb les altres zones de Barcelona.
La reforma de La mina parteix d’un objectiu principal que és l’obertura física del barri.
Amb un nou tramat de carrers a partir de la nova rambla de La mina i tan amb la construcció d’equipaments i nous habitatges com amb la rehabilitació dels existents, es vol aconseguir, que la gent de fora del barri entri a coneix-se’l.
D’aquesta manera s’adonarien que la mala fama no és merescuda.
Tot i els canvis urbanístics, la veritable transformació ve del vessant social.
Com ens explicava un senyor, veí del barri, la mina ja no és el barri que sortia als mitjans als anys 70 i 80 on una sèrie de pel·lícules i fets, van contribuir a crear una imatge tan poc favorable.
Actualment, el barri s’ha normalitzat en molts aspectes, gràcies als programes d’inserció laboral, ajuda a famílies i drogodependents, organització de jornades i activitats pels veïns.
Una gran tasca on cal destacar el caràcter integrat de la transformació que s’està portant a terme des de molts vessant diferents però complementaris.
LA-MINA CA-MINA
La Mina, a escasos metros del recinto del Fórum, observa el evento entre la esperanza y el escepticismo.
En un principio era el Campo de la Bota. Ahora ese espacio es el futuro. Los vecinos de La Mina aún recuerdan que aquel barrio de chabolas situado a pie de mar es la exacta ubicación que actualmente ocupa el enorme edificio Fórum. Y es que este paisaje aledaño a la ribera del río Besòs ha sufrido una revolución desde entonces. Pero el barrio de La Mina mira entre la esperanza y el escepticismo el encuentro. La clave es que con todos los cambios que están ocurriendo, La Mina por fin se está abriendo de verdad, sin la excusa del Fòrum no hubiera sido posible la transformación de La Mina. La transformación urbanística debe ir acompañada de un ambicioso proyecto social. No en vano este barrio de 11.000 habitantes, con un alto porcentaje de población gitana, nació producto del derribo de los barrios chabolistas situados cerca del mar. El traslado de sus habitantes a los edificios colmena de La Mina se hizo en la década de 1970 sin nigún tipo de seguimiento social, y las crisis económicas de la década de 1980 degradaron el barrio hasta extremos de los que aún no se ha recuperado. Muchos creen que los cambios desde entonces no han sido tantos. Siguen marginados. Un ejemplo es que entre el recinto del Fórum y el barrio de la Mina se ha levantado un muro de color amarillo para mantener el barrio aparte, la prueba es que sus pisos siguen valiendo 10 o 15 millones de pesetas, mientras que al otro lado de la valla ya valen más de 50. No tiene nada que ver con ellos, el Fórum está al lado del barrio como podría estar en Cerdanyola. A juicio de un miembro de la Asociación Gitana de La Mina, el efecto positivo del Fórum sobre el barrio es indudable, porque "la zona ha mejorado, y nadie pone objeciones a eso". La puesta en marcha de un acontecimiento de la magnitud del Fórum demuestra que "cuando se tienen ganas, se puede hacer de todo. Esto indica que, en el caso de La Mina, no ha habido ganas, lo que genera mucha frustración entre los vecinos". Lo que es evidente es que en cuanto al futuro de la Mina hay opiniones muy dispares. Claramente el 90% de los cambios que deben hacerse son de labor social.
28/3/08
La Mina, un barri que es vol moure
Visitar La Mina en l'itinerari de l'útim dimarts ens va servir a molts per allunyar-nos dels típics tòpics que se'n solen dir des del desconeixement i la distància.
Gràcies als nostres acompanyants, que sabien de primera mà de què parlaven ( una treballadora del Consorci i un veí ), vam descobrir que La Mina va ser concebuda com un polígon residencial, destinat a reallotjar habitants barraquistes d'altres zones de Barcelona on "molestaven". Aquesta gent va veure com la seva manera de viure, al carrer, molt en contacte els uns amb els altres, es veia limitada pels grans blocs de vivendes que es van construir de pressa i corrents i que els va separar de la gent amb qui havien estat convivint els darrers anys. Així doncs, La Mina va començar com una amalgama de gent vinguda d'altres barris a qui se'ls volia fer perdre part de la seva identitat cultural. El fet que la seva manera de pensar fos diferent i que la seva condició económica fos baixa va generar una visió d'estrat inferior sobre La Mina. Això, sumat a la seva ubicació extrema i les seves limitacions de comunicació amb el centre de la ciutat i amb Sant Adrià del Besós van afavorir que l'Administració els anés girant l'esquena cada cop més i que aquest barri es convertís en un espai marginat.
Però aquest sentiment d'abandonament ha fet que una gran majoria dels seus habitants sentin la necessitat de moure's, de ser escoltats, de reivindicar atenció i canvis. El seu caràcter obert i les ganes de ser tractats com iguals ha generat en ells una gran força de voluntat i molta paciència per espavilar tant a les Administracions com als altres habitants de La Mina més reticents a l'obertura i la integració.
Ara, amb la nova proposta urbanística que s'està duent a terme sembla que es comença a aconseguir que Barcelona i el Besós mirin aquest barri sense avergonyir-se'n. La creació d'un nou traçat del tramvia, noves línies de busos que l'uneixen amb el centre de Barcelona, la construcció de nous equipaments educatius i culturals, ... pot ser que facin possible un canvi en la mentalitat de tots. El més important ara serà que la gent atreta per les noves condicions d'aquest barri no arraconi els seus habitants. Serà clau la interrelació entre les dues parts per fer de la integració una realitat.
Gràcies als nostres acompanyants, que sabien de primera mà de què parlaven ( una treballadora del Consorci i un veí ), vam descobrir que La Mina va ser concebuda com un polígon residencial, destinat a reallotjar habitants barraquistes d'altres zones de Barcelona on "molestaven". Aquesta gent va veure com la seva manera de viure, al carrer, molt en contacte els uns amb els altres, es veia limitada pels grans blocs de vivendes que es van construir de pressa i corrents i que els va separar de la gent amb qui havien estat convivint els darrers anys. Així doncs, La Mina va començar com una amalgama de gent vinguda d'altres barris a qui se'ls volia fer perdre part de la seva identitat cultural. El fet que la seva manera de pensar fos diferent i que la seva condició económica fos baixa va generar una visió d'estrat inferior sobre La Mina. Això, sumat a la seva ubicació extrema i les seves limitacions de comunicació amb el centre de la ciutat i amb Sant Adrià del Besós van afavorir que l'Administració els anés girant l'esquena cada cop més i que aquest barri es convertís en un espai marginat.
Però aquest sentiment d'abandonament ha fet que una gran majoria dels seus habitants sentin la necessitat de moure's, de ser escoltats, de reivindicar atenció i canvis. El seu caràcter obert i les ganes de ser tractats com iguals ha generat en ells una gran força de voluntat i molta paciència per espavilar tant a les Administracions com als altres habitants de La Mina més reticents a l'obertura i la integració.
Ara, amb la nova proposta urbanística que s'està duent a terme sembla que es comença a aconseguir que Barcelona i el Besós mirin aquest barri sense avergonyir-se'n. La creació d'un nou traçat del tramvia, noves línies de busos que l'uneixen amb el centre de Barcelona, la construcció de nous equipaments educatius i culturals, ... pot ser que facin possible un canvi en la mentalitat de tots. El més important ara serà que la gent atreta per les noves condicions d'aquest barri no arraconi els seus habitants. Serà clau la interrelació entre les dues parts per fer de la integració una realitat.
25/3/08
PASSAT, PRESENT I FUTUR DEL BARRI DE LA MINA
PASSAT: la creació de la Mina
La Mina és el resultat d’una actuació sorgida el 1969, és un barri de “creació instantània”, fruit del reallotjament de diferents grups de població que feien vida en ”infrahabitatges” a l’àrea metropolitana de Barcelona i en molts casos amb dèficits socials, laborals, culturals o econòmics.
PRESENT I FUTUR
Els recursos que s’hi han destinat en serveis socials, sanitaris i educatius no desmereixen dels que s’han destinat a altres barris. Però el que potser hi mancava era un projecte més global.
La Mina per tant segueix condicionada per la situació social i urbanística. El barri compta amb poques connexions a través del transport públic amb el seu entorn més immediat, fet que ha suposat dificultats afegides per als desplaçaments dels seus residents, així com la generació d’una percepció d’aïllament. No obstant, el barri busca millors connexions amb el teixit urbà i social de Sant Adrià de Besòs i de Barcelona. I actualment amb el tram o està aconseguint.
Calia, doncs, un instrument de treball i un acord entre totes les administracions que abordés la complexitat d’un entorn social que ha generat històricament nivells molt importants d’exclusió i marginalitat, que abordés la resolució de la conflictivitat social i la degradació de la vida comunitària, resultats d’una minoria incívica i de la delinqüència organitzada.
Es tracta doncs de generar un projecte i un acord institucional per donar resposta a la vertebració d’un espai físic i territorial que durant massa anys no ha tingut un planejament específic i que subsistia la provisionalitat de la seva ordenació urbanística i manteniment. Un projecte global per donar resposta a les inquietuds d’una majoria de la població del barri que, tot i els recels i l’escepticisme, volia que la seva situació personal i col·lectiva canviés.
El barri que a la ment de molta gent, té l’adjectiu de marginal i perillós, ha de canviar amb totes aquestes millores, i passar a ser la concepció d’un barri obert, segur i multicultural, com el que vam visitar el dimarts passat, i com el que continuarem visitant de tant en tant.
La Mina és el resultat d’una actuació sorgida el 1969, és un barri de “creació instantània”, fruit del reallotjament de diferents grups de població que feien vida en ”infrahabitatges” a l’àrea metropolitana de Barcelona i en molts casos amb dèficits socials, laborals, culturals o econòmics.
PRESENT I FUTUR
Els recursos que s’hi han destinat en serveis socials, sanitaris i educatius no desmereixen dels que s’han destinat a altres barris. Però el que potser hi mancava era un projecte més global.
La Mina per tant segueix condicionada per la situació social i urbanística. El barri compta amb poques connexions a través del transport públic amb el seu entorn més immediat, fet que ha suposat dificultats afegides per als desplaçaments dels seus residents, així com la generació d’una percepció d’aïllament. No obstant, el barri busca millors connexions amb el teixit urbà i social de Sant Adrià de Besòs i de Barcelona. I actualment amb el tram o està aconseguint.
Calia, doncs, un instrument de treball i un acord entre totes les administracions que abordés la complexitat d’un entorn social que ha generat històricament nivells molt importants d’exclusió i marginalitat, que abordés la resolució de la conflictivitat social i la degradació de la vida comunitària, resultats d’una minoria incívica i de la delinqüència organitzada.
Es tracta doncs de generar un projecte i un acord institucional per donar resposta a la vertebració d’un espai físic i territorial que durant massa anys no ha tingut un planejament específic i que subsistia la provisionalitat de la seva ordenació urbanística i manteniment. Un projecte global per donar resposta a les inquietuds d’una majoria de la població del barri que, tot i els recels i l’escepticisme, volia que la seva situació personal i col·lectiva canviés.
El barri que a la ment de molta gent, té l’adjectiu de marginal i perillós, ha de canviar amb totes aquestes millores, i passar a ser la concepció d’un barri obert, segur i multicultural, com el que vam visitar el dimarts passat, i com el que continuarem visitant de tant en tant.
la mina
No havia estat mai al barri de la Mina abans de la visita. És cert que per l’idea estereotípica que es té del barri és difícil que la gent el vagi a visitar. També és cert que gairebé sempre els estereotips acostumen a ser idees amb molt poca base verificable i amb una actitud acusadora o despectiva i com acostuma a passar sempre es creen a base d’una imatge irreal i intencionada.
La realitat és que el barri de la Mina per fi és un tema d’actualitat tal i com no passava malauradament anys enrere (buscant el barri de la mina pel “google“ trobes vora 300000 entrades). I buscant he trobat aquest acudit publicat a la Vanguardia a una pàgina web (forumriberabesos.org) i l’he trobat molt explícita. El barri de la Mina tal com ens van explicar al consorci i el veí que ens va acompanyar en el trajecte és un barri considerat marginal i que ha sofert un abandonament –com ens van dir- per part de les institucions que el va portar fins a la marginalitat. Des de fa uns anys amb projectes urbanístics i socials es recupera el barri i es vol netejar la seva imatge i potenciar un nou veïnat que convisqui amb l’existent. La vinyeta explica el pas de les “chabolas” de l’època de Franco, als polígons dels 70 i a una situació actual especulativa on arran la transformació, es podria dir del paisatge, que s’ha produït amb el Fòrum es crea una situació estranya, gairebé contradictòria. La intenció del projecte urbanístic es crear habitatges de diferents qualitats per atraure diferents tipus de persones que visquin a la mina, del tipus que ell denominen “població invisible” de la mina, accelerant un procés de socialització dels veïns.
En realitat la Mina té l’encant de concentrar gran part de la ètnia gitana de Barcelona, sent evidentment un tret molt especial perquè explica la història d’un poble i d’una cultura que forma part de la cultura catalana i que té uns trets que conserva des de temps llunyans. La cultura gitana fa molt de temps que està molt arrelada a Catalunya i la seva relació amb la marginalitat està vinculada a uns prejudicis de tipus social i cultural. És molt important que es superi aquesta percepció de marginalitat tal i com els mateixos veïns, que com vam veure, intenten, obrint-se cap a un sistema més urbà sent optimistes amb les aportacions com el fòrum, la universitat... La intenció i l’actitut dels veïns –vèiem imatges curioses que convidaven als pares a portar a l’escola als seus fills- han de potenciar aquesta obertura externa –en una ambient que és més intrínsec- per mitjà de sistemes educactius i culturals i els de fora de la mina s’han de convertir en una població invisible fortament visible.
El barri conserva un esperit de lluita que el denota com un barri altament social a la vegada que tradicional, havent de ser a la vegada un barri en la ciutat i no a les afores de la ciutat. Així que estarem pendents de “el procés” de la mina i apostarem per una visió personal per sobre de la visió de “Perros Callejeros”.
La realitat és que el barri de la Mina per fi és un tema d’actualitat tal i com no passava malauradament anys enrere (buscant el barri de la mina pel “google“ trobes vora 300000 entrades). I buscant he trobat aquest acudit publicat a la Vanguardia a una pàgina web (forumriberabesos.org) i l’he trobat molt explícita. El barri de la Mina tal com ens van explicar al consorci i el veí que ens va acompanyar en el trajecte és un barri considerat marginal i que ha sofert un abandonament –com ens van dir- per part de les institucions que el va portar fins a la marginalitat. Des de fa uns anys amb projectes urbanístics i socials es recupera el barri i es vol netejar la seva imatge i potenciar un nou veïnat que convisqui amb l’existent. La vinyeta explica el pas de les “chabolas” de l’època de Franco, als polígons dels 70 i a una situació actual especulativa on arran la transformació, es podria dir del paisatge, que s’ha produït amb el Fòrum es crea una situació estranya, gairebé contradictòria. La intenció del projecte urbanístic es crear habitatges de diferents qualitats per atraure diferents tipus de persones que visquin a la mina, del tipus que ell denominen “població invisible” de la mina, accelerant un procés de socialització dels veïns.
En realitat la Mina té l’encant de concentrar gran part de la ètnia gitana de Barcelona, sent evidentment un tret molt especial perquè explica la història d’un poble i d’una cultura que forma part de la cultura catalana i que té uns trets que conserva des de temps llunyans. La cultura gitana fa molt de temps que està molt arrelada a Catalunya i la seva relació amb la marginalitat està vinculada a uns prejudicis de tipus social i cultural. És molt important que es superi aquesta percepció de marginalitat tal i com els mateixos veïns, que com vam veure, intenten, obrint-se cap a un sistema més urbà sent optimistes amb les aportacions com el fòrum, la universitat... La intenció i l’actitut dels veïns –vèiem imatges curioses que convidaven als pares a portar a l’escola als seus fills- han de potenciar aquesta obertura externa –en una ambient que és més intrínsec- per mitjà de sistemes educactius i culturals i els de fora de la mina s’han de convertir en una població invisible fortament visible.
El barri conserva un esperit de lluita que el denota com un barri altament social a la vegada que tradicional, havent de ser a la vegada un barri en la ciutat i no a les afores de la ciutat. Així que estarem pendents de “el procés” de la mina i apostarem per una visió personal per sobre de la visió de “Perros Callejeros”.
¿Puede el urbanismo curar las cicatrices de la conciencia?
11 de marzo de 2008,
me he movido bastante por Barcelona pero nunca antes estuve aquí, ni sentí la necesidad de venir y hoy me pregunto el porqué.
¿Sería quizás por la inexistencia de equipamientos?
¿Por su nula oferta comercial? ¿Por la no presencia de ocio?
¿Sería por la desconexión del barrio? ¿Por su segmentación por motivo de trazado de las infraestructuras de transporte?
¿Sería por la imagen social que todos tenemos de la zona? ¿Por su estigmatización como zona conflictiva y peligrosa?
Y hoy aquí estamos… en la Mina. Porque hoy es un barrio en transformación. Pero transformación gestionada por la entidad interesada en regenerar este barrio, no es la lucha del pueblo por lo que siente suyo como pasa en Gràcia, sino el intento de mentalizar a una sociedad de su necesidad de integración, culturización, aceptación … y conservación de este trozo de territorio urbano que parece que haya empezado a existir políticamente desde que allí se instauró el Forum, el nuevo club náutico y la idea de trasladar allí a los universitarios. ¿Surge de esta idea la dotación de equipamientos que se le está dando al barrio?
Desde el Consorcio de la Mina nos explican que este barrio es el resultado de la reubicación de la gente que vivía en barracas en el área metropolitana de Barcelona (Camp de la Bota, Pekín, la Perona, Can Tunis, Montjuic…). Fue un barrio construido muy deprisa. Se construyeron las viviendas y se alojó a la gente sin prever la dotación de servicios finales. Gente procedente de diferentes grupos de población y en muchos casos con déficits sociales, laborales, culturales o económicos. Nos cuentan que esa idea social que se tiene de los habitantes del barrio, hoy por hoy no es real, que son gente con intereses culturales, artísticos, … y con ganas de colaborar a mejorar el barrio para poder acoger a los nuevos habitantes que en un futuro llegarán…
En nuestro paseo descubro que es un barrio que a pesar de los edificios monstruo que se construyeron y su gran densidad, disfruta de una calidad ambiental exterior mucho mayor que cualquier otro barrio no residencial de Barcelona: calles anchas, plazas, espacios amplios y de fácil tránsito peatonal… Sin duda, después de la regeneración, con la ya existencia del Tram que supone buena conexión, con la nueva dotación de equipamientos, urbanización de espacios públicos, el corte de esos enormes bloques, la modernización de la estética de sus locales comerciales y la integración de nueva vivienda social, mejoras de accesibilidad y rehabilitación de viviendas y mejora de seguridad y lucha contra la delincuencia, el barrio no tendrá nada que envidiarle a tantos otros de Barcelona, pero ¿será capaz de provocar las ganas de ser uno de sus nuevos habitantes, curando las cicatrices existentes en la conciencia?... Seamos optimistas!!!
me he movido bastante por Barcelona pero nunca antes estuve aquí, ni sentí la necesidad de venir y hoy me pregunto el porqué.
¿Sería quizás por la inexistencia de equipamientos?
¿Por su nula oferta comercial? ¿Por la no presencia de ocio?
¿Sería por la desconexión del barrio? ¿Por su segmentación por motivo de trazado de las infraestructuras de transporte?
¿Sería por la imagen social que todos tenemos de la zona? ¿Por su estigmatización como zona conflictiva y peligrosa?
Y hoy aquí estamos… en la Mina. Porque hoy es un barrio en transformación. Pero transformación gestionada por la entidad interesada en regenerar este barrio, no es la lucha del pueblo por lo que siente suyo como pasa en Gràcia, sino el intento de mentalizar a una sociedad de su necesidad de integración, culturización, aceptación … y conservación de este trozo de territorio urbano que parece que haya empezado a existir políticamente desde que allí se instauró el Forum, el nuevo club náutico y la idea de trasladar allí a los universitarios. ¿Surge de esta idea la dotación de equipamientos que se le está dando al barrio?Desde el Consorcio de la Mina nos explican que este barrio es el resultado de la reubicación de la gente que vivía en barracas en el área metropolitana de Barcelona (Camp de la Bota, Pekín, la Perona, Can Tunis, Montjuic…). Fue un barrio construido muy deprisa. Se construyeron las viviendas y se alojó a la gente sin prever la dotación de servicios finales. Gente procedente de diferentes grupos de población y en muchos casos con déficits sociales, laborales, culturales o económicos. Nos cuentan que esa idea social que se tiene de los habitantes del barrio, hoy por hoy no es real, que son gente con intereses culturales, artísticos, … y con ganas de colaborar a mejorar el barrio para poder acoger a los nuevos habitantes que en un futuro llegarán…
En nuestro paseo descubro que es un barrio que a pesar de los edificios monstruo que se construyeron y su gran densidad, disfruta de una calidad ambiental exterior mucho mayor que cualquier otro barrio no residencial de Barcelona: calles anchas, plazas, espacios amplios y de fácil tránsito peatonal… Sin duda, después de la regeneración, con la ya existencia del Tram que supone buena conexión, con la nueva dotación de equipamientos, urbanización de espacios públicos, el corte de esos enormes bloques, la modernización de la estética de sus locales comerciales y la integración de nueva vivienda social, mejoras de accesibilidad y rehabilitación de viviendas y mejora de seguridad y lucha contra la delincuencia, el barrio no tendrá nada que envidiarle a tantos otros de Barcelona, pero ¿será capaz de provocar las ganas de ser uno de sus nuevos habitantes, curando las cicatrices existentes en la conciencia?... Seamos optimistas!!!
Una mirada cap al futur
El que és diferent sempre ha costat d’acceptar i sobretot en una època en què les llibertats i les diferències no estaven gaire de moda. És cert que hi havia gent que malvivia en barraques i de qualsevol manera, amb poques garanties higièniques i fent certa nosa a alguns, i que calia donar resposta a aquesta necessitat massiva de vivenda, però la solució adoptada no va millorar les coses i fins i tot les va empitjorar durant bastants anys. Enormes blocs per 1800 persones, dividits en en pisos de 60m2, en una territori comanche en què els carrers per urbanitzar, la poca llum i la condició tan absolutament perifèrica afavoria la marginalitat, la delinqüencia i la drogadicció d’una gent que sempre ha estat en una franja llindar a la societat.La solució adoptada des dels últims anys? Una potent reforma urbanística acompanyada d’una constant reforma educativa: ensenyar en comptes de prohibir. Millora total de les comunicacions amb metro i tramvia, aposta per vivendes a una escala més petita i uns bons equipaments capaços d’atreure gent d’altres llocs. Motivar els joves i les dones amb activitats culturals, que desenvolupin la seva creativitat i que no els faci sentir marginats d’enlloc, dissoldre el gueto i que es barregin les tradicions. Els bons resultats fins ara són evidents, però tothom és conscient que queda moltíssima feina per fer.
Només ens queda fer-nos una pregunta: estem perdent alguna cosa a mesura que a poc a poc anem amotllant les tradicions i cultures diverses a un estàndard global?
24/3/08
La Mina, Ciudad Abierta
La Mina no es ese barrio marginal y cerrado del que se oye hablar. Como nos contaron las dos personas que nos acompañaron durante el recorrido, es un barrio con una fuerte voluntad de renovación y de apertura, y esto se comprueba simplemente paseando por sus calles.
Actualmente, existe un ambicioso plan urbanístico y social. Por una parte, se va a dotar del barrio de todos los equipamientos necesarios para ser un barrio como otro, y de una intercalación de viviendas públicas y privadas para conseguir una población heterogénea. Por otra parte, se trabaja con las personas que residen en la Mina para aumentar tanto el nivel cultural, como sus inquietudes, o la fuerza social del barrio.
A diferencia de la mayoría de barrios de Barcelona, en la Mina existe un gran tejido social, y se hace mucha vida comunitaria en la calle; hay una fuerte idea de comunidad. Por esto, ha sido necesario un trabajo conjunto del ámbito urbanístico con el ámbito cultural y social, para no romper estos tejidos sociales con la nueva urbanización.
El nuevo plan de urbanismo pretende traer nuevos grupos de población al barrio, pero respetando el tejido social existente. Hay una gran confianza en este plan urbanístico, pero creo que para que se consiga es necesario mucho esfuerzo por parte de todos. La gran incógnita es si los nuevos habitantes serán capaces de integrarse en la vida social del barrio, o por el contrario formarán parte de la ya denominada “población invisible” de la Mina.
Actualmente, existe un ambicioso plan urbanístico y social. Por una parte, se va a dotar del barrio de todos los equipamientos necesarios para ser un barrio como otro, y de una intercalación de viviendas públicas y privadas para conseguir una población heterogénea. Por otra parte, se trabaja con las personas que residen en la Mina para aumentar tanto el nivel cultural, como sus inquietudes, o la fuerza social del barrio.
A diferencia de la mayoría de barrios de Barcelona, en la Mina existe un gran tejido social, y se hace mucha vida comunitaria en la calle; hay una fuerte idea de comunidad. Por esto, ha sido necesario un trabajo conjunto del ámbito urbanístico con el ámbito cultural y social, para no romper estos tejidos sociales con la nueva urbanización.
El nuevo plan de urbanismo pretende traer nuevos grupos de población al barrio, pero respetando el tejido social existente. Hay una gran confianza en este plan urbanístico, pero creo que para que se consiga es necesario mucho esfuerzo por parte de todos. La gran incógnita es si los nuevos habitantes serán capaces de integrarse en la vida social del barrio, o por el contrario formarán parte de la ya denominada “población invisible” de la Mina.
El barri oblidat
La visita a La Mina em va fer entendre com la societat amb els seus polítics al capdavant poden oblidar i abandonar durant un llarg perïode de temps un barri sencer sense tenir cap cura ni de res ni de ningú. Simplement una vergonya que han patit els veïns de La Mina i a la qual ara s'està intentant posar remei.
Amb aquets antecedents de menyspreu envers aquesta població, s'entén com els habitants ens miren amb escepticisme quan passem pel seu costat; el mateix escepticisme que alguns miren el procés de reforma del barri que el vol dotar dels serveis bàsics i necessaris, de nous habitatges i que també vol fer reformes als llarguíssims blocs franquistes. Amb aquestes obres es preveu en un futur la integració de nous veïns, de distintes classes soccials, per a que es mesclin amb els ja existents i com a resultat de tot aixó una abertura del barri envers la ciutat que fins aleshores sembla que ha estat negada.
Crec personalment que per a que totes aquestes bones intecions es portin a terme falta recorrer encara un llarg camí que ja han començat a construïr alguna associació i alguns veïns que creuen en un futur d'un barri integrat, però que la majoria de persones "autòctones" encara no volen fer. Fara falta una gran implicació i disponibilitat dels primers per mirar de convèncer els segons i una miqueta de sort per tal de que tot surti be.
21/3/08
El Súper optimismo
Qué pasa cuando un barrio de barracas tiene que destruirse? Los problemas que se plantean son muchos pero des de mi punto de vista son básicamente dos. Por un lado dónde se realojará a los habitantes del barrio y por otro lado qué se hará en los nuevos terrenos liberados. Creo que las administraciones buscan oportunidades para lucirse y ahí aprovechan el segundo problema para darle un nuevo giro a la zona, y sinceramente, creo que el primero lo entienden como daño colateral y les molesta.
Siempre se piensa que las barracas son un problema por su marginalidad, por su precariedad de servicios básicos; pero por un momento me gustaría plantearme si los habitantes del barrio de barracas quieren vivir en barracas o quieren vivir en una ciudad vertical.
La vivienda en la que habitas hace que hagas tu vida de un cierto modo; si tienes terraza, comes en la terraza, si no la tienes comes en el comedor o incluso si tienes una cocina grande, comes en la cocina. Si formas parte de una tradición, todos formamos parte de una tradición, pero si además piensas en seguir con esa tradición, ni quieres dejarla y quieres que tus hijos la aprendan y la sigan, porque sino tu clan dejará de ser tu clan y se desdibujará y con el tiempo se olvidará. Si no quieres abandonar tu tradición, debes seguir haciendo las celebraciones, los encuentros, los bailes y las fiestas. Y claro, que pasa si antes tenias terraza donde hacer tus celebraciones y ahora te mudan a una vivienda en la que tienes vecinos abajo, arriba a izquierda y derecha? Qué pasa con tus bailes? Qué pasa con tus fiestas? Qué pasa con tus tradiciones? Debe la vivienda estar pensada para las personas que la van a vivir, en eso estaremos todos de acuerdo, pero las personas que la van a vivir hacen más que comer, dormir, ver la televisión y conectarse a la tele por cable. Pensar que personas que no quieren cambiar de forma de vivir, tienen que cambiar porque así lo marcan los estudios, no es integrador, no es tolerante, no es CÍVIC. A problema mal resuelto y de manera rápida, grandes problemas a la larga.
Siempre se piensa que las barracas son un problema por su marginalidad, por su precariedad de servicios básicos; pero por un momento me gustaría plantearme si los habitantes del barrio de barracas quieren vivir en barracas o quieren vivir en una ciudad vertical.
La vivienda en la que habitas hace que hagas tu vida de un cierto modo; si tienes terraza, comes en la terraza, si no la tienes comes en el comedor o incluso si tienes una cocina grande, comes en la cocina. Si formas parte de una tradición, todos formamos parte de una tradición, pero si además piensas en seguir con esa tradición, ni quieres dejarla y quieres que tus hijos la aprendan y la sigan, porque sino tu clan dejará de ser tu clan y se desdibujará y con el tiempo se olvidará. Si no quieres abandonar tu tradición, debes seguir haciendo las celebraciones, los encuentros, los bailes y las fiestas. Y claro, que pasa si antes tenias terraza donde hacer tus celebraciones y ahora te mudan a una vivienda en la que tienes vecinos abajo, arriba a izquierda y derecha? Qué pasa con tus bailes? Qué pasa con tus fiestas? Qué pasa con tus tradiciones? Debe la vivienda estar pensada para las personas que la van a vivir, en eso estaremos todos de acuerdo, pero las personas que la van a vivir hacen más que comer, dormir, ver la televisión y conectarse a la tele por cable. Pensar que personas que no quieren cambiar de forma de vivir, tienen que cambiar porque así lo marcan los estudios, no es integrador, no es tolerante, no es CÍVIC. A problema mal resuelto y de manera rápida, grandes problemas a la larga.
alfonso de castro. profesor de fotografía en la UB http://alfonsodecastro.info/wp/porfolios/documentary-travel/europa/el-campo-de-la-bota/
POBLACIÓ INVISIBLE
Hi ha molts estereotips, alguns sembla que corresponguin, però no tots! El mateix guia de la nostra passejada, veí del barri de la Mina, ens explica que és el que ell anomena: “la població invisible”
És la gent que viu al barri i no ho sembla, son tots aquells que estudien a la Universitat, que tenen una bona feina, que no es fiquen en problemes, que tenen aspiracions a millorar…
D’aquests n’hi ha que marxen del barri quan en tenen ocasió, però encara que en queden pocs, aquests volen portar una vida digna sense necessitat de marxar. Son tots aquests que tenen inquietuds o ganes per fer coses que ajuden als organismes oficials (com el consorci) per muntar activitats, xerrades, excursions, o visites per la gent del barri. Per obrir-se a Bcn com un barri més amb una oferta cultural i atractius per la gent que hi viu i fins i tot perquè s’hi pugui apropar gent d’altres zones.
Son l’altra cara de la moneda, aquells que no surten a les noticies per baralles, drogues o altres conflictes estereotips de la zona, son els que intenten pal·liar les mancances d’un barri fins ara abandonat i oblidat.
És la gent que viu al barri i no ho sembla, son tots aquells que estudien a la Universitat, que tenen una bona feina, que no es fiquen en problemes, que tenen aspiracions a millorar…
D’aquests n’hi ha que marxen del barri quan en tenen ocasió, però encara que en queden pocs, aquests volen portar una vida digna sense necessitat de marxar. Son tots aquests que tenen inquietuds o ganes per fer coses que ajuden als organismes oficials (com el consorci) per muntar activitats, xerrades, excursions, o visites per la gent del barri. Per obrir-se a Bcn com un barri més amb una oferta cultural i atractius per la gent que hi viu i fins i tot perquè s’hi pugui apropar gent d’altres zones.
Son l’altra cara de la moneda, aquells que no surten a les noticies per baralles, drogues o altres conflictes estereotips de la zona, son els que intenten pal·liar les mancances d’un barri fins ara abandonat i oblidat.
15/3/08
Punts de vista
Visita al barri de Per una part, hi havia una gran confiança amb l’arquitectura i el urbanisme, que juntament amb el treball social, aconseguirien regenerar el barri i la seva gent. Una visió molt optimista i que volia minimitzar els problemes existents.
Finalment, un nen espontàniament ens va donar una altra visió de la situació. El pensament d’alguna gent del barri de que amb la millora i els nous edificis (ja visibles en alguna zona) el barri serà ocupat per altra gent (“de nivell superior”) i ells desplaçats novament.
És interessant veure un cop més, com unes decisions arquitectòniques i urbanístiques afecten tant a la gent i a la seva forma de vida; i per tant són factors importants a tenir en compte.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
