La Mina, un barri que es vol moure

Visitar La Mina en l'itinerari de l'útim dimarts ens va servir a molts per allunyar-nos dels típics tòpics que se'n solen dir des del desconeixement i la distància.
Gràcies als nostres acompanyants, que sabien de primera mà de què parlaven ( una treballadora del Consorci i un veí ), vam descobrir que La Mina va ser concebuda com un polígon residencial, destinat a reallotjar habitants barraquistes d'altres zones de Barcelona on "molestaven". Aquesta gent va veure com la seva manera de viure, al carrer, molt en contacte els uns amb els altres, es veia limitada pels grans blocs de vivendes que es van construir de pressa i corrents i que els va separar de la gent amb qui havien estat convivint els darrers anys. Així doncs, La Mina va començar com una amalgama de gent vinguda d'altres barris a qui se'ls volia fer perdre part de la seva identitat cultural. El fet que la seva manera de pensar fos diferent i que la seva condició económica fos baixa va generar una visió d'estrat inferior sobre La Mina. Això, sumat a la seva ubicació extrema i les seves limitacions de comunicació amb el centre de la ciutat i amb Sant Adrià del Besós van afavorir que l'Administració els anés girant l'esquena cada cop més i que aquest barri es convertís en un espai marginat.
Però aquest sentiment d'abandonament ha fet que una gran majoria dels seus habitants sentin la necessitat de moure's, de ser escoltats, de reivindicar atenció i canvis. El seu caràcter obert i les ganes de ser tractats com iguals ha generat en ells una gran força de voluntat i molta paciència per espavilar tant a les Administracions com als altres habitants de La Mina més reticents a l'obertura i la integració.
Ara, amb la nova proposta urbanística que s'està duent a terme sembla que es comença a aconseguir que Barcelona i el Besós mirin aquest barri sense avergonyir-se'n. La creació d'un nou traçat del tramvia, noves línies de busos que l'uneixen amb el centre de Barcelona, la construcció de nous equipaments educatius i culturals, ... pot ser que facin possible un canvi en la mentalitat de tots. El més important ara serà que la gent atreta per les noves condicions d'aquest barri no arraconi els seus habitants. Serà clau la interrelació entre les dues parts per fer de la integració una realitat.