26/4/08

10 AÑOS DE UN SUEÑO

En un barrio lleno de desconfianza y miedos acerca de la inminente llegada del AVE, aparece una organización que intenta dar luz y unir a los vecinos para luchar por lo que quieren. Desde hace 10 años, Xavier Basiana se ha propuesto dotar a la Sagrera de un equipamiento cultural que supla las carencias del barrio, ya que hasta el momento de la llegada del AVE el Ayuntamiento de Barcelona se había olvidado de ellos. Así se crea la Nau Ivanow, una antigua fábrica que llena de sueños a los que en ella trabajan y a los que la visitan buscando exposiciones, obras de teatro, danza, o un largo cartel de actividades culturales. Con esta fundación sin ánimo de lucro y personas con muchas ganas de mejorar el barrio, los vecinos de la Sagrera se han sentido más arropados y escuchados, han podido dar su opinión y han intervenido en el planeamiento para la llegada de este gran tren, aunque en muchos casos no ha sido satisfactorio para todos.
Con todo esto, solo podemos animar a Xavier Basiana de que siga trabajando en la nau Ivanow con el mismo entusiasmo y dedicación con el que lo ha hecho durante estos 10 años, ya que gracias a él, esta antigua fábrica que no tenía muchas expectativas se ha convertido para muchos en un "teatro para sus sueños".

Roma

¿Recuerdas una tarde en que te puse flores
granates en el pelo, allá en el Aventino?
Parecías talmente una diosa pagana.
O mejor, una ninfa: la Dafne legendaria
que jamás tuvo Apolo, por obra de los dioses.
Esa tarde aún espera su momento preciso,
temblando en cierta página de un libro ¿Y aquella
noche antigua, su tibieza de estío, rodeados
de faunos y bacantes, de amorcillos inquietos,
en un café de Vía Veneto? ¿La recuerdas? Reías,
reíamos los dos, reíamos como antes
no habíamos reído en nuestras vidas. —¡Oh Dios,
qué sensación maldita de vivir, insoportable, extraña,
de la que nadie me aliviaba! Fue,
fue como si todo, todo, se hubiera ido borrando (el tráfico,
la puerta Pinciana iluminada y ocre, el orgulloso
Excelsior) y tan sólo tú y yo quedáramos en Roma;
solos tú y yo y esa luna tranquila y silenciosa
de todos los amantes, una luna muy pálida y muy grande,
una luna
que también se reía, redonda en su alto cielo cárdeno
y cargado de astros, de estrellas y de dioses,
mil veces más antiguo que el gran cielo de Júpiter.
Solos tú y yo en el mundo, cogidos de la mano
por el Campo dei Fiori. Solos tú y yo en el mundo
por Vía del Babuino, por el Corso, al pie
del viejo arco de Tito, bajo las rotas bóvedas
del Foro de Trajano. Y aquel lento vagar como embrujados
por la villa Borghese o arriba, en el Janículo,
con la ciudad convulsa a nuestros pies,
con la ciudad herida a nuestros pies,
con la ciudad sufriendo a nuestros pies,
adormecida
igual que si acabara de salir
de un ataque epiléptico.
¿Recuerdas todo eso?
También hubo un paseo junto al río: mirábamos
sus aguas que arrastraron graves togas,
cadáveres e imperios,
y batallas y puentes. De uno de ellos te dije: ese
es el puente Emilio, Dafne. ¿Lo recuerdas?
El púrpura del cielo flotará cada día en las colinas
al caer el crepúsculo.
Pero lo más curioso
(lo más curioso, Dafne)
es que nunca estuvimos
tú y yo juntos en Roma.


Víctor Botas

21/4/08

Recorregut del Grup:
María Tejel
Roser Calafell
Carmen Torres

















L’avi Francisco i la neta Julia (Jardins de Clotilde Cerdà):

- Què li sembla aquest espai?

F -Bien, aunque no está muy bien, ya ves. Hay más para jugar a la calle Padilla.
- Com et dius?
J -Julia
- Julia t’agrada jugar al parc?
J -Sí.
F -Hoy la abuela está mala, por eso hemos venido aquí, si no vamos a la calle Padilla que está más bien.


Narcís, 84 anys (“La meva jove ara en fa 48 i li podré demanar que guardi les espelmes pel meu aniversari”):

- Què li sembla el barri de l’eixample i els canvis que ha anat patint al llarg del anys?
N -Ui! Jo vaig marxar deu anys a Sudamèrica i quan vaig tornar estava tot girat! Miraves allà al carrer Aragó que es veia passar el metro.
- I que li va semblar el canvi?
N -Ui el que va millorar molt va ser la plaça de les Glòries, això si que va canviar! Abans hi havia molt lio allà! Ja sabeu que vull dir no?






Sortim de la Plaça Tetuán(Fet d'armes (4 de febrer de 1860). Ocupació de la ciutat del Marroc pel general Joan Prim al capdavant dels voluntaris catalans.), al mig de la rotonda coneguda en altres temps com Hermenegildo Giner de los Ríos; Tetuan. Aquí es troben els jardins del Doctor Robert, Metge mexicà de l'Hospital de la Santa Creu . Presidí nombrosos congressos mèdics internacionals, Presidí l'Ateneu Barcelonès, i la Societat d'Amics del País, fou nomenat alcalde de Barcelona i president de la Lliga Regionalista.
Ens dirigim en pendent lleugerament ascendent, mirant cap a Collserola pel passeig de Sant Joan, Un dels dotze apòstols, evangelista. Se li donà aquest nom al passeig en record de l'antic passeig de Sant Joan, o passeig Nou, començat el 1795 i acabat el 1802, que vorejava els glacis de la Ciutadella, i que desaparegué en ser enderrocada la fortalesa. Aquest carrer havia estat conegut en altres èpoques segons els trams com General Mola, García Hernández, República, T. de los Garrofers, T. del Malecon, i sobretot com a número 35 del Pla Cerdà. Passem de llarg el carrer Diputació, és a dir, la Generalitat, organisme financer i militar del Principat establert amb caràcter permanent a partir de les Corts de 1413, també conegut com a lletra M del Pla Cerdà fins arribar al passatge de Tassó, Obert el 1871 en terrenys de Lluís Tasso i Gonyalons (Maó, Menorca 1817 - Barcelona 1880) Tipògraf i editor. En acabar el passatge veiem un edifici de caire diferent als habituals en l’Eixample. Es tracta de l’escola primària Carlit. Aquesta a més dona pas a un interior d’illa anomenat igual segons el massís del Pirineu axial oriental, a l'Alta Cerdanya, entre el pla de la Perxa i el coll de Pimorent. Aquest voreja, pel nord, el Capcir i el País de Foix i tanca, pel sud, la fossa de la Cerdanya. El cim del Carlit (2.921 m), és punt culminant del Pirineu oriental.
Pugem pel carrer Roger de Flor, Cavaller i aventurer. Cap de l'expedició dels almogàvers a Orient, també conegut com a número 36 del pla Cerdà. Arribem a Consell de Cent que era l'assemblea consultiva del govern municipal de Barcelona, abolit el 1714 pel Decret de Nova Planta. Provenia del segle XIII. Constava d'un cos executiu de cinc consellers i un consell deliberatiu de cent i escaig prohoms jurats, representants de tots els estaments socials, exclòs, inicialment, el militar. La seva jurisdicció s’estenia de Molins de Rei a Montcada i de Montgat a Castelldefels. També es coneixia com a lletra Ll del Pla Cerdà. Ens trobem amb el passatge de Coll del Portell, potser algun antic camí. Aquest sembla una escletyxa que separa dos edificis i ens diu que hoi ha un interior d’illa ocupat pel pati de l’escola Carlit. Creuem el carrer Nàpols, Ciutat i antic regne d'Itàlia, un temps domini catalanoaragonès (1443-1707). Se li posà el nom en memòria de la seva conquesta per Alfons IV d'Aragó i Catalunya. Antigament conegut com número 37 del Pla Cerdà. I continuem cap a Sicília, illa mediterrània històricament vinculada a Catalunya de la qual Pere II n'assolí la conquesta (1282) organitzant un estol de 150 naus que traslladaren 20.000 almogàvers, 100 ballesters i 2.000 cavalls. El domini dels regnes hispànics durà fins a la pau d'Utrecht (1713). Antigament el carrer es coneguè pel nom de Wellington o número 38 del Pla Cerdà. Ja arribant a Sardenya, Illa i regne de la Mediterrània, històricament vinculada a Catalunya. S'atorgà el nom per haver estat sota domini de la corona catalanoaragonesa i antigament coneguda com Comandante Lopez Tienda, T. Marine, Cº Casa Sampere i número 39 del Pla Cerdà. Veiem que sobre un espai tot trencant 7na mica la configuració tipica del Eixample. En un primer Moment veim Col·legi d'Educació Infantil i Primària Ramon Llull, (1233 - 1316). Patriarca de la poesía y la prosa catalanes: escriptor, filósof, místic y misioner. Gran viatger. Un dels més grans escriptors de la cultura medieval catalana, anomenat "doctor il·luminat". Passat el Col·legi divisem una plaça desorganitzada creada pels carrers:
Diagonal, abans coneguda com Generalísimo Franco, (1939); Catorce de Abril, (1931); Alfonso XIII, (1925); Argüelles (1922); Nacionalidad Catalana (1922); Gran Via Diagonal, (1865)
Marina, Commemora les glòries de la marina mercant i la marina militar catalanes. Antigament conegut com Pg. de Carles I, Pg. del Doctor Robert o número 40 del Pla Cerdà.
Aragó, regió septentrional de la península ibérica, antic regne confederat amb Catalunya. També dit lletra L del Plà Cerdà.
En el creuament es creen dues places: Pablo Neruda o Ricardo Eliecer Neftalí Reyes (Parral, Linares, Chile 1904 - Isla Negra, Magallanes 1973). Poeta. Cónsul en Madrid y Barcelona. Premio Lenin de la Paz y premio Nobel de literatura. I Hipanitat.
Al tombar direcció al Mediterrani, ens trobem un altre interior d’illa recuperat. Es tracta dels Jardins de Clotilde Cerdà, Concertista d'arpa, amb el pseudònim d'Esmeralda Cervantes, va recórrer tot el món com a concertista amb gran èxit. Fou professora d'arpa a l'harem del sultà de Turquia. Era casada amb el capitalista brasiler Grossmann.
Divissem la plaça de Torus Monumental, les torres del port olímpic (Mapfre i hotel Arts). Veiem el Mediterrani però un cop passat Diputació girem per Gran Via de les Corts Catalanes, La cort comtal convocada l'any 1098 per Ramon Borrell és la primera reunió de Corts de què es té coneixement. Pròpiament, les Corts Catalanes daten de l'any 1192, any en el qual el braç popular participa per primer cop a l’assemblea de pau i treva. Antigament coneguda com Av. de José Antonio Primo de Rivera, (1939); Av. de las Corts Catalanes, (1931); Corts, abans 1900; i també amb la lletra N i número 11 del Pla Cerdà. Pujarem pel Carrer Sicília per anar a trobar el passatge de Pagès, Jaume Martí i Gausachs (Gràcia, Barcelona 1801 - 1879) i el seu fill, Jacint Martí i Hortal foren propietaris dels terrenys de l’indret on s’obrí el passatge. En documents de l’època hi trobem "passatge del Pagès" fet que fa possible que, per duplicitat de nom quan es va produir l'agregació de 1897, es modifiqués i s’emprés el renom amb el qual era conegut el propietari. Existeix una proposta dels historiadors Roca i Comas que fos dedicat a Anicet de Pagès i de Puig (Figueres, Alt Empordà 1844 - 1902). Poeta i erudit. També es coneixia com passatge Martí. Seguidament enllacem amb el Passatge Bocabella anomenat així per Josep M. Bocabella i Verdaguer (Sant Cugat del Vallès, 1815 - Barcelona 1892). Llibreter que impulsà la iniciació del temple de la Sagrada Família. Fundà l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep. El passatge també es coneixia com Wifredo.

I Aixa de ràpid tornem a trobar-nos rodejant la plaça de Tetuán, sense estar del tot segures si em fet un volt a l’Eixample o al Mediterrani i la seva història.

20/4/08

Xamfrans de l'Eixample



NOMENCLATURA CARRERS

La Nomenclatura del carrers de l'Eixample de Barcelona va ser encarregada a Víctor Balaguer en el 1863 i queden recollides en el llibre " Las calles de Barcelona". Balaguer tenia la intenció de recollir l'història de Catalunya fent referència tant a institucions i territoris que formaren la Corona d'Aragó com personatges que van contribuir de manera notable en el desenvolupament de Catalunya. Per exemple:
Carrer de la Diputació; Diputació del General, és a dir, la Generalitat, organisme financer i militar del Principat establert amb caràcter permanent a partir de les Corts de 1413.
Carrer del Consell de Cent; L'assemblea consultiva del govern municipal de Barcelona, abolit el 1714 pel Decret de Nova Planta. Provenia del segle XIII. Constava d'un cos executiu de cinc consellers i un consell deliberatiu de cent i escaig prohoms jurats, representants de tots els estaments socials, exclòs, inicialment, el militar. La seva jurisdicció s'estenia de Molins de Rei a Montcada i de Montgat a Castelldefels.
Carrer d'Aragó; Regió septentrional d'Ibèria, antic reialme confederat amb Catalunya.
Carrer de Pau Claris; Pau Claris i Casademunt (Barcelona 1586 - 1641). Polític i eclesiàstic. President de la Generalitat (1638-1641). Proclamà la República Catalana sota la protecció de França.

OPINIÓ VEÏ
"M'agrada molt viure a l'eixample. Estic al costat del centre i ben comunicat amb la resta de Barcelona. Els carrers són amples i amb molts arbres. Els inconvenients són el soroll i la concentració de gent. Costa trobar supermercats ja que tot són botigues de roba, la botiga de tota la vida s'està perdent."

Adrià Belanche, Bàrbara Blanch i Sara Bondia

en avril a paris

En Avril a Paris

Quand Paris s'éveille au mois d'avril
Quand le soleil revient d'exil
Quand l'air plus doux berce une jeune romance
Quand le printemps vraiment commence
Alors voici qu'aux portes de Paris
Accourt tout le pays
Par l'amour ébloui
Et du Nord jusqu'au Midi
La France chante et rit
En avril à Paris.

À Saint-Michel la Seine
Oublie ses peines anciennes
Au coeur du Luxembourg
Les oiseaux chantent l'amour
Sur un banc Jeanne et Pierre sont de retour
Il fait si bon ma mie
De céder à l'envie
D'un baiser que l'on prend
Que l'on donne en même temps
Au milieu de la fête du printemps.

Charles Trenet