CAMINAR PER BARCELONA

Dius que ets català, per sobre de tot, un sentiment, un orgull, un privilegi. Creixes en un petit poble de Girona, sempre envoltada de les costums i de la llengua catalana, de idees i fites més conservadores; et formes en un espai més heterogeni, on la noció dels temps sembla més lent, menys canviant. En un moment, tot pot canviar: vas a viure a la ciutat, a Barcelona. Un espai dinàmic, flexible, modern, amb molta diversificació de cultures, de costums, d’entorns. És cosmopolita. La vida aquí, ja sis anys, ha sigut explosiva, una nova manera de conviure amb tot allò que contínuament gira a ritme frenètic; t’has d’adaptar, i en gaudeixes. Barcelona per mi, és extravertida, t’obra les portes a la imaginació, la diversió i el espectacular canvi de tot allò que forma part de la ciutat. A vegades tinc por, sentir-se sola enmig d’una constant tempesta de informació i innovació, acabo no entenen res.
Creure que conec Barcelona, és difícil, però espero intentar-ho. Per això endinsar-me dins de la ciutat amb ulls d’estudiant m’ensenyarà una mica més d’ella, en aquest instant que som ara.
El meu primer any a la ciutat vivia al barri del Raval, sis anys més tard, hi he tornat poques vegades, segur que ha fet una transformació important. Crec que es bo, poder tenir una mirada més crítica en l’evolució del barri, tant cultural, com social. També, el fet de poder anar en barris de la perifèria, que en tots aquests anys no he anat i només ser, del que diuen les males llengües.
Sé que aquests itineraris seran enriquidors per saber més de la ciutat on ara visc, i seran fruit de futures idees i reflexions de l’entorn on vivim, cap a on volem anar i com ho volem fer. Sempre amb una visió personal i autocrítica en futurs projectes.