7/3/08

Caminar per Barcelona és una forma de viure la ciutat.

Jo sóc de fora, d’una petita ciutat del pre-pirineu i vaig venir a Barcelona per estudiar aquesta carrera. D’entrada les meves experiències a la ciutat van ser més aviat pessimistes degut a la gran dimensió i al nou escenari desproporcionat i desconegut. Els primers anys m’havia interessat més aviat poc la ciutat per tot el que tenia de monòtona –o això em semblava- estressant i avorrida. Anar per la Diagonal, entre el trànsit, amb el metro... a poc a poc i a mesura que vaig tenir més temps vaig començar a descobrir un seguit d’indrets nous: el casc antic i la seva màgia, el barri xino, una gràcia captivadora o un barri gòtic molt “fashion”. En fi, restaurants de totes les ètnies, teatre, llocs sorprenents, llocs on et sents com a casa... Vaig entendre per què la gent parlava de Barcelona amb tanta fascinació i a partir de llavors va canviar del tot la meva visió negativa a la ciutat.

És per això que volia a fer aquesta assignatura, per conèixer bé la ciutat i no anar-me’n amb la sensació que m’he perdut tantes i tantes coses. També pels records que quedaran d’aquestes vivències i de la ciutat...

No hay comentarios: