Caminar BCN

“Hacía una mañana fría y el dios Ra se replegaba en sí mismo, hurtándose a la indiferencia de sus fieles detrás del cielo encapotado. Todo era gris, el cielo, las fachadas, de los edificios, el aparcamiento, grises las calles que luego iba surcando con un humor gris camino de aquella construcción alta y gris, grises los papeles con lo que intentaría en vano enhebrar una historia de otro color para un público sin rostro, para las gentes grises de esta ciudad gris.”

Carmen Martín Gaite

Blaves les rajoles, vermelles les terrasses a vista d'ocell i les cireretes del bosc que trobes a Collserola. Groga a l'estiu es torna per les obres i alguns anys es prolonguen. I el cel, que cada dia es canvia de vestit i cada dia ens sorprèn. A vegades pot ser o grisa o inclús negra. Picasso la va veure blava. Encara no se quin és el color de Barcelona.
Caminar Barcelona per no córrer d'un lloc a l'altre sense mirar més enllà del sòcol dels edificis, sense mai esbrinar que hi ha per sobre de les copes dels arbres. Per que Barcelona es d'un color cada dia i cada dia es diferent. Per que mai arribes a conèixer prou bé la teva ciutat.