LA FORMA I LA MIDA

" I em vaig tornar a girar de cara a la porta i amb la punta del ganivet i amb lletres de diari vaig escriure Colometa, ben ratllat endintre, i, com d’esma, vaig posar-me a caminar i les parets em diuen que no els passos, i vaig ficar-me a la plaça del Diamant: una capsa buida feta de cases velles amb el cel per tapadora. "

Mercè Rodoreda La plaça del Diamant (fragment) 1960
Any Rodoreda 1908-2008

Es una qüestió de mides, entre altres coses. Dels sorollosos i amples carrers de l’Eixample, al girar la cantonada ens trobem com si haguéssim traspassat una porta a una dimensió paral·lela. Com si entréssim dintre del casc antic, aquell que havia nascut i crescut intramurs. Quan entrem a Gràcia sembla que deixem enrere part de la ciutat, com si només la gent petitona com formigues s’hi pogués ficar pels seus carrerons com si gotes d’aigua s’escolessin per diminuts forats. I tot i no tenir la regularitat de l’Eixample, tens la ortogonalitat que dintre del laberint t’ajuda a tirar endavant.

I així caminem per una vorera estreta per on amb prou feines anem de dos en dos. I si s’ajunta un tercer no cal preocupar-se que també pot anar per la calçada. I si volem creuar d’un salt estem a l’altre vorera. I les cases sembla que es miren com enamorades i els veïns asseguren indiscrecions de finestra a finestra. I de cop aquest carrer es dilata i es converteix en una plaça. Una plaça de sòl dur i d’escala humana. Completament delimitada. Hi arribes tangencialment o frontal i surts de la mateixa manera o de costat, les creus rectes o diagonals, t’hi atures, val la pena descansar que els carrers fan pujada.

I els temps passa i la gent canvia. Els carrers es peatonalitzen un petits espais son regalats a la ciutat. Les botigues s’encareixen i el barri es renova. Els fashion victims campen entre els okupes i les àvies xerren de camí a la perruqueria.

I Gràcia sembla una equació perfecta de parcel·les edificades i places amb mil variants possibles i totes elles a una sumen el barri. Tot quadriculat però versatil, ordenat i laberíntic.

I com en tot, els millor de les perfeccions són les seves imperfeccions.