26/4/08
10 AÑOS DE UN SUEÑO
Roma
Víctor Botas
24/4/08
21/4/08
María Tejel
Roser Calafell
Carmen Torres


- Què li sembla aquest espai?
F -Bien, aunque no está muy bien, ya ves. Hay más para jugar a la calle Padilla.
- Com et dius?
J -Julia
- Julia t’agrada jugar al parc?
J -Sí.
F -Hoy la abuela está mala, por eso hemos venido aquí, si no vamos a la calle Padilla que está más bien.
Narcís, 84 anys (“La meva jove ara en fa 48 i li podré demanar que guardi les espelmes pel meu aniversari”):
- Què li sembla el barri de l’eixample i els canvis que ha anat patint al llarg del anys?
N -Ui! Jo vaig marxar deu anys a Sudamèrica i quan vaig tornar estava tot girat! Miraves allà al carrer Aragó que es veia passar el metro.
- I que li va semblar el canvi?
N -Ui el que va millorar molt va ser la plaça de les Glòries, això si que va canviar! Abans hi havia molt lio allà! Ja sabeu que vull dir no?
Ens dirigim en pendent lleugerament ascendent, mirant cap a Collserola pel passeig de Sant Joan, Un dels dotze apòstols, evangelista. Se li donà aquest nom al passeig en record de l'antic passeig de Sant Joan, o passeig Nou, començat el 1795 i acabat el 1802, que vorejava els glacis de la Ciutadella, i que desaparegué en ser enderrocada la fortalesa. Aquest carrer havia estat conegut en altres èpoques segons els trams com General Mola, García Hernández, República, T. de los Garrofers, T. del Malecon, i sobretot com a número 35 del Pla Cerdà. Passem de llarg el carrer Diputació, és a dir, la Generalitat, organisme financer i militar del Principat establert amb caràcter permanent a partir de les Corts de 1413, també conegut com a lletra M del Pla Cerdà fins arribar al passatge de Tassó, Obert el 1871 en terrenys de Lluís Tasso i Gonyalons (Maó, Menorca 1817 - Barcelona 1880) Tipògraf i editor. En acabar el passatge veiem un edifici de caire diferent als habituals en l’Eixample. Es tracta de l’escola primària Carlit. Aquesta a més dona pas a un interior d’illa anomenat igual segons el massís del Pirineu axial oriental, a l'Alta Cerdanya, entre el pla de la Perxa i el coll de Pimorent. Aquest voreja, pel nord, el Capcir i el País de Foix i tanca, pel sud, la fossa de la Cerdanya. El cim del Carlit (2.921 m), és punt culminant del Pirineu oriental.
Pugem pel carrer Roger de Flor, Cavaller i aventurer. Cap de l'expedició dels almogàvers a Orient, també conegut com a número 36 del pla Cerdà. Arribem a Consell de Cent que era l'assemblea consultiva del govern municipal de Barcelona, abolit el 1714 pel Decret de Nova Planta. Provenia del segle XIII. Constava d'un cos executiu de cinc consellers i un consell deliberatiu de cent i escaig prohoms jurats, representants de tots els estaments socials, exclòs, inicialment, el militar. La seva jurisdicció s’estenia de Molins de Rei a Montcada i de Montgat a Castelldefels. També es coneixia com a lletra Ll del Pla Cerdà. Ens trobem amb el passatge de Coll del Portell, potser algun antic camí. Aquest sembla una escletyxa que separa dos edificis i ens diu que hoi ha un interior d’illa ocupat pel pati de l’escola Carlit. Creuem el carrer Nàpols, Ciutat i antic regne d'Itàlia, un temps domini catalanoaragonès (1443-1707). Se li posà el nom en memòria de la seva conquesta per Alfons IV d'Aragó i Catalunya. Antigament conegut com número 37 del Pla Cerdà. I continuem cap a Sicília, illa mediterrània històricament vinculada a Catalunya de la qual Pere II n'assolí la conquesta (1282) organitzant un estol de 150 naus que traslladaren 20.000 almogàvers, 100 ballesters i 2.000 cavalls. El domini dels regnes hispànics durà fins a la pau d'Utrecht (1713). Antigament el carrer es coneguè pel nom de Wellington o número 38 del Pla Cerdà. Ja arribant a Sardenya, Illa i regne de la Mediterrània, històricament vinculada a Catalunya. S'atorgà el nom per haver estat sota domini de la corona catalanoaragonesa i antigament coneguda com Comandante Lopez Tienda, T. Marine, Cº Casa Sampere i número 39 del Pla Cerdà. Veiem que sobre un espai tot trencant 7na mica la configuració tipica del Eixample. En un primer Moment veim Col·legi d'Educació Infantil i Primària Ramon Llull, (1233 - 1316). Patriarca de la poesía y la prosa catalanes: escriptor, filósof, místic y misioner. Gran viatger. Un dels més grans escriptors de la cultura medieval catalana, anomenat "doctor il·luminat". Passat el Col·legi divisem una plaça desorganitzada creada pels carrers:
Diagonal, abans coneguda com Generalísimo Franco, (1939); Catorce de Abril, (1931); Alfonso XIII, (1925); Argüelles (1922); Nacionalidad Catalana (1922); Gran Via Diagonal, (1865)
Marina, Commemora les glòries de la marina mercant i la marina militar catalanes. Antigament conegut com Pg. de Carles I, Pg. del Doctor Robert o número 40 del Pla Cerdà.
Aragó, regió septentrional de la península ibérica, antic regne confederat amb Catalunya. També dit lletra L del Plà Cerdà.
En el creuament es creen dues places: Pablo Neruda o Ricardo Eliecer Neftalí Reyes (Parral, Linares, Chile 1904 - Isla Negra, Magallanes 1973). Poeta. Cónsul en Madrid y Barcelona. Premio Lenin de la Paz y premio Nobel de literatura. I Hipanitat.Al tombar direcció al Mediterrani, ens trobem un altre interior d’illa recuperat. Es tracta dels Jardins de Clotilde Cerdà, Concertista d'arpa, amb el pseudònim d'Esmeralda Cervantes, va recórrer tot el món com a concertista amb gran èxit. Fou professora d'arpa a l'harem del sultà de Turquia. Era casada amb el capitalista brasiler Grossmann.
Divissem la plaça de Torus Monumental, les torres del port olímpic (Mapfre i hotel Arts). Veiem el Mediterrani però un cop passat Diputació girem per Gran Via de les Corts Catalanes, La cort comtal convocada l'any 1098 per Ramon Borrell és la primera reunió de Corts de què es té coneixement. Pròpiament, les Corts Catalanes daten de l'any 1192, any en el qual el braç popular participa per primer cop a l’assemblea de pau i treva. Antigament coneguda com Av. de José Antonio Primo de Rivera, (1939); Av. de las Corts Catalanes, (1931); Corts, abans 1900; i també amb la lletra N i número 11 del Pla Cerdà. Pujarem pel Carrer Sicília per anar a trobar el passatge de Pagès, Jaume Martí i Gausachs (Gràcia, Barcelona 1801 - 1879) i el seu fill, Jacint Martí i Hortal foren propietaris dels terrenys de l’indret on s’obrí el passatge. En documents de l’època hi trobem "passatge del Pagès" fet que fa possible que, per duplicitat de nom quan es va produir l'agregació de 1897, es modifiqués i s’emprés el renom amb el qual era conegut el propietari. Existeix una proposta dels historiadors Roca i Comas que fos dedicat a Anicet de Pagès i de Puig (Figueres, Alt Empordà 1844 - 1902). Poeta i erudit. També es coneixia com passatge Martí. Seguidament enllacem amb el Passatge Bocabella anomenat així per Josep M. Bocabella i Verdaguer (Sant Cugat del Vallès, 1815 - Barcelona 1892). Llibreter que impulsà la iniciació del temple de la Sagrada Família. Fundà l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep. El passatge també es coneixia com Wifredo.
I Aixa de ràpid tornem a trobar-nos rodejant la plaça de Tetuán, sense estar del tot segures si em fet un volt a l’Eixample o al Mediterrani i la seva història.
20/4/08
Xamfrans de l'Eixample

NOMENCLATURA CARRERS
La Nomenclatura del carrers de l'Eixample de Barcelona va ser encarregada a Víctor Balaguer en el 1863 i queden recollides en el llibre " Las calles de Barcelona". Balaguer tenia la intenció de recollir l'història de Catalunya fent referència tant a institucions i territoris que formaren la Corona d'Aragó com personatges que van contribuir de manera notable en el desenvolupament de Catalunya. Per exemple:
Carrer de la Diputació; Diputació del General, és a dir, la Generalitat, organisme financer i militar del Principat establert amb caràcter permanent a partir de les Corts de 1413.
Carrer del Consell de Cent; L'assemblea consultiva del govern municipal de Barcelona, abolit el 1714 pel Decret de Nova Planta. Provenia del segle XIII. Constava d'un cos executiu de cinc consellers i un consell deliberatiu de cent i escaig prohoms jurats, representants de tots els estaments socials, exclòs, inicialment, el militar. La seva jurisdicció s'estenia de Molins de Rei a Montcada i de Montgat a Castelldefels.
Carrer d'Aragó; Regió septentrional d'Ibèria, antic reialme confederat amb Catalunya.
Carrer de Pau Claris; Pau Claris i Casademunt (Barcelona 1586 - 1641). Polític i eclesiàstic. President de la Generalitat (1638-1641). Proclamà la República Catalana sota la protecció de França.
OPINIÓ VEÏ
"M'agrada molt viure a l'eixample. Estic al costat del centre i ben comunicat amb la resta de Barcelona. Els carrers són amples i amb molts arbres. Els inconvenients són el soroll i la concentració de gent. Costa trobar supermercats ja que tot són botigues de roba, la botiga de tota la vida s'està perdent."
Adrià Belanche, Bàrbara Blanch i Sara Bondia
en avril a paris
Quand Paris s'éveille au mois d'avril
Quand le soleil revient d'exil
Quand l'air plus doux berce une jeune romance
Quand le printemps vraiment commence
Alors voici qu'aux portes de Paris
Accourt tout le pays
Par l'amour ébloui
Et du Nord jusqu'au Midi
La France chante et rit
En avril à Paris.
À Saint-Michel la Seine
Oublie ses peines anciennes
Au coeur du Luxembourg
Les oiseaux chantent l'amour
Sur un banc Jeanne et Pierre sont de retour
Il fait si bon ma mie
De céder à l'envie
D'un baiser que l'on prend
Que l'on donne en même temps
Au milieu de la fête du printemps.
Charles Trenet
17/4/08
Payo... que te pego dos tiros...
Si no fuera por esta asignatura, supongo que no habría tenido la oportunidad de ver como dos crios me apuntan a la cabeza con sus pistolas imaginaria y me gritan: "payooo.. que te pego dos tiros"...
que encanto de niños...
Debo decir que fué entrañable ver los cartelitos de los comercios, los crios paseando y la esencia del barrio.
Mi única duda está en la intención de que el barrio se mantenga con la gente que lo habita. Según la gente de allí es maravilloso tener la confianza de poder pedirle sal al vecino, que ese tipo de confianza no se tiene en otros barrios. Si pero, ya se verá lo que aprecian el barrio cuando el precio de las viviendas en este lugar se dispare.
Gracia, port Aventura.
Poco o nada tiene que ver la definición de Gracia que escuche antes de llegar a Barcelona, de lo que vi hace poco.
A mi parecer dista mucho la gracia de los estudiantes, bares y pisos viejos; de los parques llenos de niños y tinedas "Boutique".
Me encontré con una área temática llena de tiendas y lugares "diferentes" por compromiso. La supuesta esencia se está transformando en un lugar estupendo para criar a los niños.
Un lugar estupendo para el Hippy-pijo de ciudad, con su estilo y sus gafas de pasta. De todas maneras tampoco debo ser tan crítico, es un lugar estupendo, sin tráfico rodado y lleno de historia.
De hecho encuanto pueda me voy a vivir a Gracia... Con mis gafas de pasta.
Ballerman 6. La playa de los cubos.
Cientos de turistas alemanes visitan Mallorca atraídos por la fama del 'Ballerman 6', un santuario alemán situado en El Arenal donde los stripteases, los litros de alcohol, la música y el desenfreno están asegurados.
La noche jamás confunde. Si hoy es viernes noche, esto será Alemania. O no. Ballerman 6, el Balneario 6, es el santuario alemán de Mallorca. En el Arenal los alemanes se divierten con pajitas de un metro, beben sangría y se toman copas a mitad de precio que en Munich o Berlín. Aquí los nativos son una especie en vías de extinción, un toque exótico en esta zona nada calmada de la Isla.
Desde el taxista de Hannover al broker de Francfort… Nadie puede ocultar que conoce Ballerman, aunque sea de oídas. Sobre todo, de oídas. La recopilación salsera del verano germano siempre responde al nombre de Ballerman (antes de usar, pronúnciese «Balaman»). Ballerman también fue el título de una película, de una comedia de gran taquilla… La Ballermanía.
Tras un chapuzón en este Mediterráneo de aguas calientes, el mediodía marca el inicio del despelote. La gente se rocía de nata en un bañera repleta de espuma. Son veinteañeras con ganas de marcha que llegan desde el cercano aeropuerto de Son Sant Joan al Arenal. Rumbo fijo al desenfreno. «¡Vamos a ir todos directos al Ballerman!». El grito de guerra de los alemanes que aplauden al aterrizar en Palma su repleto avión de turoperador...
A babor y a estribor, sólo se ven pajitas de variados colores. Chicas de top, chicos de camiseta ajustada y equipados con bermudas. Hay gente subida encima de las mesas que baila una música inesperada.Quedan cinco minutos para las 12 de la noche y el DJ anuncia que acaba la fiesta en el Megapark, edulcorado con tonos chillones y con casas de estilo germano, una suerte de decorado ficticio que ayuda para que todos imaginen que todos están en casa.
Los alemanes gritan al unísono Nainnnnnnn!!!! ¡¡¡¡No!!!!!! ¿Por qué se acaba esto? Dicen que los vecinos no quieren más ruido, que basta ya de alemanes haciendo el gamberronón hasta las tantas, que algunos no se sabe si tienen algo de sangre dentro de su cuerpo regado de alcohol. Y, claro, como el Megapark es un recinto abierto en el que la música se expande por medio Arenal, los que quieren dormir la mona no pueden cumplir con su propósito....
Se apagan las luces de neón del Megapark, la sección discotequera del Balneario 6. Los responsables del Megapark esperan que septiembre mejore: "En un buen mes. Vendrán muchos clubes, pero este verano hemos bajado un 20 por ciento en el número de clientes".
Ahora la marcha está en la calle de la Cerveza y en la del Jamón. Porque en el Balneario 6 los camareros recogen las mesas y las sillas. Por allí merodea Francisco Sánchez, gaditano, de 57 años, que lleva 18 años trabajando con su coche de caballos junto al Balneario 6...
En la playa, frente al Balneario, un grupo de jóvenes de Dortmund, que apenas no pueden sino balbucear, se toman un par de birras y se hacen fotos para inmortalizar su momento Ballaman. En el camino hacia la calle de la Cerveza la fauna es variopinta: desde una chica que lleva puesto un top con la camiseta soviética a un tipo musculoso que se presenta como DJ en Manhattan. Hasta algún mallorquín que se introduce en este Territorio Comanche de sólo para germanos.
Muy cerca, donde las calles vienen adornadas con evocadores nombres como Misión de Santa Bárbara o Mar Egeo, está el Oberbayern, donde un cantante teutón, que se apoda él mismo como 'el Rey de Mallorca', es la sensación del verano en la zona. Junto a este apócrifo monarca isleño, esta noche prometen función estelar Michael Morgan, Matty Valentino y la Michi's partyband, conocidos en el Arenal desde la hora de comer.
Sigue el trasiego de individuos equipados con pajitas de colores de un metro. Hay algunos que vociferan más de la cuenta con cánticos cómplices, agarrados de los brazos, mientras buscan un garito donde continuar con sus correrías nocturnas.
Ya son más de las dos de la madrugada y un relaciones públicas equipado con camiseta de arlequín, incita al grupo a entrar en un show de striptease que tendrá tanto su versión masculina como femenina. El DJ habla todo el rato, cómo no, en alemán, aunque también saluda a los suizos, austríacos, holandeses e, incluso, ¡milagro!, a algún españolito perdido en esta jungla de desenfreno.
El striptease femenino viene acompañado de la erótica y clásica banda sonora de Nueve semanas y media. El tipo que se desnuda hace el numerito con un sombrero vaquero y las chicas silban las curvas y movimientos de este cowboy de poco pelo.
Acaba la noche, pero la juerga no desfallece ni por asomo. "Adoro el Balneario 6. Esto es vida". Palabra de teutona.Agustín Rivera. MundoOcio de Baleares. 17/04/08.
"Esta es mi casa, palabra de mallorquín.". Angel Moya.
15/4/08
"les exercices de style" de
Raymond QUENEAU, Gallimard 1949.
alors
" Alors l'autobus est arrivé. Alors j'ai monté dedans. Alors j'ai vu un citoyen qui m'a saisi l'œil. Alors j'ai vu son long coup et j'ai vu la tresse qu'il y avait autour de son chapeau. Alors il s'est mis à pester contre son voisin qui lui marchait alors sur les pieds. Alors, il est allé s'asseoir.
Alors, plus tard, je l'ai revu Cour de Rome. Alors il était avec un copain. Alors, il lui disait, le copain : tu devrais faire mettre un autre bouton à ton pardessus. Alors."



OPINIO D'UN VEI DEL BARRI:
El barrio de l'eixample dreta, entre Passeig de Gracia y Passeig de Colom es un barrio resiencial muy tranquilo, donde hay muchos comercios para los habitantes, pero falta espacios verdes. Es muy facil de andar hasta otro barios como el barrio gotico y gracia porque es muy central.
Aragó es una comunidad autónoma de España, resultante del reino histórico del mismo nombre y que comprende el tramo central del valle del Ebro. Situada en el norte, limita con Francia
Bailén es un municipio de la Comarca Norte de la provincia de Jaén, situado en el cruce natural de caminos desde el centro y norte de España hacia el Occidente y Oriente de Andalucía
Bruch, (en catalan y oficialmente El Bruc) es un municipio situado en la comarca catalana de Anoia, en la provincia de Barcelona.
Pau Claris i Casademunt (Barcelona, 1586 - 1641) fue un político y eclesiástico español que llegó a Presidente de la Generalidad.
ABITBOL Sara - CORIAT Sarah - CRUMEYROLLE Alice
10/4/08
Nou Barris
Opino que barrios de este estilo, llamémosle ciudad dormitorio, polígono residencial o…tantos nombres tenga, no tienen demasiada cabida en la ciudad contemporánea ni tienen razón de ser en una población tan plural, diversa i conflictiva como la de hoy en día.
La ciudad polígono tiende a almacenar viviendas genéricas i anónimas en grandes torres o bloques que se distribuyen de una forma dispersa i mas o menos aleatoria o compositiva dentro de una cuadrícula previamente dibujada dejando a su alrededor una gran cantidad de espacio residual que ocupa en superficie mucho mas que la construida.
Este tipo de recintos, que juntamente con su estructura jerarquizada y falta de usos comerciales, públicos y de ocio, lleva a una gran segregación de la población dado que carece de puntos o espacios de interés donde se provoque el conflicto entre sus habitantes, el cruce entre diferentes etnias o edades, la convivencia de lo diverso…Un impuesto orden de espacios y su repetición obsesiva sin entender la sociedad de hoy en día crea la subdivisión de sus habitantes y la segregación de diferencias haciendo de estos recintos lo que son hoy en día…lugares periféricos y marginales de grandes ciudades y a la vez barrios dormitorio donde sus habitantes carecen de la calidad de vida presente en el corazón de las mismas.
Así Nou Barris carece de todo el encanto que tantos barrios diferentes en Barcelona pueden tener cada uno a su modo de ser, y si en vez de integrar diversificación para aumentar ese encanto segrega eliminando calidad y creando violencia, se convierte en un recinto que no está hecho a modo de Barcelona.
Por qué caminar Barcelona
Soy extranjero pero a la práctica es como si no lo fuera dado que vivo en esta ciudad desde hace 14 o 15 años y, creo que no la conozco en absoluto…uno vive en su barrio y cuando va a la escuela pasa por unos determinados sitios, cuando tiene ciertas necesidades por otros y cuando sale de fiesta por otros pero, frecuentas los mismos lugares con la misma gente y siempre viéndolos desde un punto de vista similar.
Esta ciudad es muy grande y en múltiples ocasiones yo mismo me sorprendo de la cantidad de lugares, calles o barrios enteros que desconozco por completo. Cuando me subo al Tibidabo y voy al mirador, lo primero que hago es buscar mi casa, después veo El Corte Inglés y mi facultad…y después empiezo a preguntarme…y eso que es? Pero la Meridiana está ahí detrás o delante? Y…eso es Horta o es el Carmelo? Y ahí me doy cuenta de lo poco que sé en primer lugar de la situación de las cosas, y después del conjunto de gente que habita en cada sitio, sus diferencias, su pluralidad…
Cuando conocí la Barceloneta por primera vez de verdad y pasando ratos con los vecinos y viendo su estilo de vida, me enamoré de ese barrio, cuando vi la cantidad de naciones, razas y religiones que conviven en el Raval me quedé alucinado, cuando conocí las calles mas pequeñas del barrio gótico y del Borne me pareció un sitio con tanto encanto…cuantos más barrios de esta ciudad conozco mas se me destacan sus puntos positivos y cada uno me acaba conquistando a su manera, pero todos ellos fascinantes.
En ese sentido creo que aún me quedan muchísimos rincones de esta ciudad que desconozco y esa es la razón por la que deseo CAMINAR BARCELONA.
8/4/08
A Retroactive Manifesto for Manhattan
Chicago's Packingtown
"They stood there while the sun went down upon this scene, and the sky in the west turned blood-red, and the tops of the houses shone like fire. Jurgis and Ona were not thinking of the sunset, however—their backs were turned to it, and all their thoughts were of Packingtown, which they could see so plainly in the distance. The line of the buildings stood clear-cut and black against the sky; here and there out of the mass rose the great chimneys, with the river of smoke streaming away to the end of the world. It was a study in colors now, this smoke; in the sunset light it was black and brown and gray and purple. All the sordid suggestions of the place were gone—in the twilight it was a vision of power."
-The Jungle Upton Sinclair
"...I turn once more to those who
sneer at this my city, and I give them back the sneer
and say to them:
Come and show me another city with lifted head singing
so proud to be alive and coarse and strong and cunning..."
-Chicago Carl Sandburg
Trántor

[...]Como centro del Gobierno imperial durante ininterrumpidos centenares de generaciones, y localizado, como estaba, en las regiones centrales de la Galaxia, entre los mundos más densamente poblados e industrialmente avanzados del sistema, no pudo dejar de ser el grupo humano más denso y rico que la raza había visto jamás.
Su urbanización, en progreso continuo, había alcanzado el punto máximo. Toda la superficie de Trántor, 1200 millones de kilómetros cuadrados de extensión, era una sola ciudad. La población, en su punto máximo, sobrepasaba los cuarenta mil millones. Esta enorme población se dedicaba casi enteramente a las necesidades administrativas del imperio, y eran pocos para las complicaciones de dicha tarea.[...] Diariamente, flotas de decenas de miles de naves llevaban el producto de veinte mundos agrícolas a las mesas de Trántor... Su dependencia de los mundos exteriores en cuanto a alimentos, y, en realidad, todas las necesidades de la vida, hicieron a Trántor cada vez más vulnerable a la conquista por el bloqueo.[...]
[...]No pudo ver el suelo. Estaba perdido en las complejidades cada vez mayores de las estructuras hechas por el hombre. No pudo ver otro horizonte más, que el del metal contra el cielo, que se extendía en la lejanía con un color gris casi uniforme, y comprendió que así era en toda la superficie del planeta. Apenas se podía ver ningún movimiento -unas cuantas naves de placer se recortaban contra el cielo-, aparte del activo tráfico de los miles de millones de hombres que se movían bajo la piel metálica del mundo.
No se podía ver ningún espacio verde; nada de verde, nada de tierra, ninguna otra vida más que la humana. En alguna parte de aquel mundo, pensó vagamente, estaría el palacio de emperador enclavado en medio de ciento cincuenta kilómetros de tierra natural, llena de árboles verdes y adornada de flores. Era un pequeño islote en un océano de acero [...]
Extracto de "Foundation" ("La Fundación") de Isaac Asimov.
A pesar de ser ciencia ficción, la descripción resulta muy gráfica y precisa; y lo descrito es un extremo que sería comparable a otra escala a varias ciudades del mundo actual.
6/4/08
Girona, un llibre de records
Davant teníem, com si ens vingués a sobre, molt pròxima, amb una força implacable, la nau imponent de la Catedral. Més a la dreta es veia, finíssima i altiva, l’agulla de Sant Feliu. Més a la dreta encara, les gran masses vegetals de la Devesa tenien, tocades vinagre tardoral, una elegància fabulosa que la bromositat de l’atmosfera matisava de blau. A l'esquerra de la catedral la terra s'alça i a sobre corren les muralles i els baluards coberts d'heures. Més enllà la muntanya de Montjuïc, paisatge militar intens i dramàtic, sec i àrid, era una irisació de minerals clapejada de mates d'estepa- petites flors violàcies-, d'ortigues i argelagues. A primer terme, sobre unes cases rònegues, emergia, torrat, humil i mil.lenari, el campanar de Sant Pere de Galligants.
Josep Pla, PRIMERA VOLADA. Girona, un llibre de records
5/4/08
Les lumieres de Seoul

La lumiere du matin dans tes yeux apportent la vie à tout
Reveillant la Terre avec amour et tendresse
Sens la floraison des arbres vifs dans un ciel bleu clair
Si bleu qu'il prend ton coeur et ta respiration.
Et pourquoi le plus petit souffle
Dans ton oreille apporte la joie
Parce que je sais que demain est plein d'amour pour nous tous
Hi Seoul emmene les beaux rêves devant nous
Les jours à venir sont pleins d'espoir pour tout le monde
Le soleil brillant eclaira ta route jusqu'à la fin
Tel les oiseaux nous prendrons notre envol dans la pur joie
Pour les jours à venir Hi Seoul
La lumiere silencieuse des étoiles dans le ciel m'apporte des espoirs et de la chaleur
Sentant mon coeur avec amour et joie
Doux souvenir de notre amitié reste de mon coeur
Si doux qu'il prend mon coeur et le souffle au loin
Et pourquoi le plus petit souffle dans les rues apporte la joie
Parce que toute la joie et la passion est ici pour nous tous
Hi Seoul emmene les beaux rêves devant nous
Les jours à venir sont pleins d'espoir pour tout le monde
Le soleil brillant eclaira ta route jusqu'à la fin
Tel les oiseaux nous prendrons notre envol dans la pur joie
Pour les jours à venir Hi Seoul
Hi Seoul emmene les beaux rêves devant nous
Les jours à venir sont pleins d'espoir pour tout le monde
Le soleil brillant eclaira ta route jusqu'à la fin
Tel les oiseaux nous prendrons notre envol dans la pur joie
Pour les jours à venir Hi Seoul
4/4/08
Salir al mar


