Fa 3 anys que de dilluns a divendres visc en aquesta gran ciutat, i els caps de setmana i dies festius els passo al meu poble, situat a 70 km de Barcelona. Només instal·lar-me a Barcelona, pensava que tot aquell temps que guanyava evitant els viatges de trens i autobusos del poble a la ciutat i de la ciutat al poble durant la setmana, el podria dedicar a viure i descobrir els racons d’aquesta ciutat, igual que he viscut i conec tots els del meu poble, però vaig ser molt innocent. Barcelona no és un poble, sinó una gran ciutat, conformada per molts pobles o barris amb grans diferències de gent, cultures, racons, activitats, que tots s’han de viure i sentir de molt a prop, per entendre i gaudir de la ciutat en un conjunt.
L’activitat proposada d’aproximació a la ciutat a partir de recorreguts guiats per persones que la coneixen bé, la idea d’ampliar a través de diferents mitjans de representació el coneixement que tenim de les ciutats i la recerca en la literatura, el cinema, etc., em va cridar molt l’atenció. Per això, caminar Barcelona, una assignatura diferent i familiar que sembla oferir bons moments i que m’ajudarà a continuar una mica amb l’objectiu de conèixer i viure els racons de la ciutat on estudio.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
“Hacía una mañana fría y el dios Ra se replegaba en sí mismo, hurtándose a la indiferencia de sus fieles detrás del cielo encapotado. Todo era gris, el cielo, las fachadas, de los edificios, el aparcamiento, grises las calles que luego iba surcando con un humor gris camino de aquella construcción alta y gris, grises los papeles con lo que intentaría en vano enhebrar una historia de otro color para un público sin rostro, para las gentes grises de esta ciudad gris.”
Carmen Martín Gaite
Blaves les rajoles, vermelles les terrasses a vista d'ocell i les cireretes del bosc que trobes a Collserola. Groga a l'estiu es torna per les obres i alguns anys es prolonguen. I el cel, que cada dia es canvia de vestit i cada dia ens sorprèn. A vegades pot ser o grisa o inclús negra. Picasso la va veure blava. Encara no se quin és el color de Barcelona.
Caminar Barcelona per no córrer d'un lloc a l'altre sense mirar més enllà del sòcol dels edificis, sense mai esbrinar que hi ha per sobre de les copes dels arbres. Per que Barcelona es d'un color cada dia i cada dia es diferent. Per que mai arribes a conèixer prou bé la teva ciutat.
Publicar un comentario