Per anar sense presses...per poder gaudir de la gent, de les mirades, dels olors de les pastisseries, de la música dels bars, de la tranquilitat d'un parc, de l'ambient que es viu als carrers...
Ja que molts cops el realment important d'una ciutat, crec, que és la gent que hi viu, que s'apropia dels espais públics com les places, els carrers o les rambles, que hi juga, que hi xerra, que hi passeja....
I molts cops l'arquitectura és sol un teló de fons on van apareixen uns personatges que fan que els barris tinguin vida, que hi hagi música als carrers, que hi hagi moviment, que hi hagi roba penjada als balcons, o algú que mira des d'una finestra...
I caminant és l'única manera de poder interactuar amb aquests actors i actrius, de poder formar part d'aquest món, per no sol entendre la ciutat com una agregació formal de massa construïda... sinó vivint-la!
25/2/08
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario