segueix direcció mar....

El primer any que arribo a barcelona m’ubico dins la ciutat per mitjà d’un numero de bus o una línia de metro; el seguent any m’atraveixo a agafar una bici i descobreixo que barcelona NO és del tot pla, però que tampoc els trajectes són tant llargs... el final doncs, els pocs camins que has seguit a peu és des d’on deixes la bici fins al lloc on has quedat; o de la sortida del metro a la uni,; o la gran patejada d’una nit que se t’ha escapat el bus nit....de fet, són en aquests petits o llargs trajectes on a vegades t’has sentit perdut, i tot deamvulant descobreixes coses noves, aquest és un dels motius pel qual podries seguir caminant per barcelona.