La visita a La Mina em va fer entendre com la societat amb els seus polítics al capdavant poden oblidar i abandonar durant un llarg perïode de temps un barri sencer sense tenir cap cura ni de res ni de ningú. Simplement una vergonya que han patit els veïns de La Mina i a la qual ara s'està intentant posar remei.
Amb aquets antecedents de menyspreu envers aquesta població, s'entén com els habitants ens miren amb escepticisme quan passem pel seu costat; el mateix escepticisme que alguns miren el procés de reforma del barri que el vol dotar dels serveis bàsics i necessaris, de nous habitatges i que també vol fer reformes als llarguíssims blocs franquistes. Amb aquestes obres es preveu en un futur la integració de nous veïns, de distintes classes soccials, per a que es mesclin amb els ja existents i com a resultat de tot aixó una abertura del barri envers la ciutat que fins aleshores sembla que ha estat negada.
Crec personalment que per a que totes aquestes bones intecions es portin a terme falta recorrer encara un llarg camí que ja han començat a construïr alguna associació i alguns veïns que creuen en un futur d'un barri integrat, però que la majoria de persones "autòctones" encara no volen fer. Fara falta una gran implicació i disponibilitat dels primers per mirar de convèncer els segons i una miqueta de sort per tal de que tot surti be.
No hay comentarios:
Publicar un comentario