A les grans ciutats solen haver-hi una sèrie d'equipaments que per la seva dimensió i importància generen zones conflictives dins la pròpia ciutat. Estan plantejats a escala global, pertànyen a la ciutat i no al barri on es situen, serveixen a aquesta i no als que conviuen dia a dia amb ells. És evident que son peces que la ciutat necessita per funcionar i progressar però sovint només es disenyen i construeixen pensant en el seu potencial generador d'activitats per la urbe però fàcilment ens n'oblidem del poder destructor que poseeixen. Suposo que és més fàcil pensar en la ciutat com una maquinària sencilla que ha de funcionar engranada i no com un conjunt de petits móns complexos que formen un tot. Així sembla que es plantejen les grans infraestructures en la nostra ciutat.
Aquest és el cas de la Sagrera. Aquí aprenem com un magnífic plan que té l'objectiu de millorar una zona important de la ciutat generant activitat, espai públic i connexions entre barris es transforma en una nova manera d'especular amb el sòl, augmentar la densitat de la població sense dotar-la de serveis i deshumanitzar una ciutat de la que cada vegada tots ens anem sentint més alienats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario