incoherències

El Consorci del barri de la Mina amb el nou pla de transformació del barri, i amb suport de l’Ajuntament de Barcelona, de Sant Adrià del Besos, de la Generalitat de Catalunya, i de la Unió Europea, és aconseguir canviar la imatge del barri. El pla d’actuació serà a petita i gran escala, amb intervencions urbanístiques en espais públics, en equipaments socials, culturals, educatius i esportius, en la millora d'accessibilitat dels habitatges i la seva rehabilitació i, en la construcció de nous habitatges.

Algunes d’aquestes actuacaions ja són fetes, com la biblioteca(foto), i el consorci el descriu (www.barrimina.org) com “un edifici emblemàtic, singular i modern, pensat per a reforçar la idea de la renovació del barri…” És obra de l’arquitecte Alfons Soldevila que molt bé diu: “ que ha planejat un edifici de gran adaptabilitat. Destaca per la seva lluminositat i una gran porxada d’entrada. L’ampli vestíbul…”

Ningú pot discutir-ho, que el plantejament i la proposta de Soldevila no són impacables, adaptabilitat, lluminositat, amplitud… i el resultat de l’obra una nova fita pel barri. Doncs perquè no apliquem aquestes bases per tot el barri?

La imatge, remarca clarament la modernitat amb la precarietat, lo útil, amb lo inhabitatble, la llibertat amb la densitat… No podem donar l’esquena a lo existent, no podem maquillar aquí i allà, a dins tot es podreix, no podem fer edificis espectaculars al mig de habitatges que quasi no tenen forces per aguantar-se.

Es volen pendre mesures per aquests blocs d’habitatges reduïnt la densitat, és útil, però no suficient. S’haurien de pendre mesures a més escala, però sembla que els ulls del poderosos enfoquen més mirant el mar i no mirant el barri de la Mina.