VENÈCIA

(Text de la novel.la "Acqua alta" de Donna Leon)

Quan va surtir de la galeria de Lele, va girar cap a l’esquerra i es va trobar al carrer que portava cap a la Zattere, la llarga fondamenta a l’aire lliure que corria paral·lela al canal de la Giudecca. A l’altre costat del canal, podia veure l’església de la Zitelle i desprès, una mica més enllà, la del Redentore, amb les cúpules que les coronaven. El vent bufava de l’est amb molta força i aixecava unes onades altes que xocaven contra els vaporetti i els feia balancejar com si fossin joguines de plàstic dins d’una gran bandera. Fins i tot des de tan lluny, va poder sentir l’eco retrunyidor que va fer un dels vaixells en petar contra l’ancoratge i va veure com estirava i tibava la corda que el mantenia amarrat. Brunetti es va alçar el coll de l’abric i va deixar-se portar per la força del vent. Procurava anar per la dreta, enganxat a les cases, i així evitava de mullar-se amb les onades que ruixaven el pedrís de la Riba.

(...)

L’ambient era pesat i humit, un presagi de pluja, i això volia dir que segurament aquella nit els despertaria el toc estrident de les sirenes. Odiava l’acqua alta amb la mateixa passió amb que l’odiaven tots els altres venecians, tots sentien un odi anticipat en pensar en la munió de turistes badocs que s’apinyaria a les plataformas de fusta alçades per quan hi havia la pujada de l’aigua. Normalment tots els turistes es quedaven a les plataformas i reien com ximples, assenyalaven a tort i dret, feien fotografies i barraven el pas a la gent decent que tan sols volien anar a treballar o anar a comprar, i ficar-se com més aviat millor a qualsevol lloc eixut per desempallegar-se d’un cop de la molèstia, el desordre i la irritació constant que aquelles aigües incontenibles portaven a la ciutat. Brunetti ja ho havia calculat i l’aigua només l’afectaria en el camí cap a la feina i en el de tornada i això seria en el moment de travesear el Campo San Bartolomeo, als peus del pont de Rialto.Per sort, l’àrea al voltant de la Questura era proa alta i estava lliure de tot perill, a excepció de les pitjors marees.