No havia estat mai al barri de la Mina abans de la visita. És cert que per l’idea estereotípica que es té del barri és difícil que la gent el vagi a visitar. També és cert que gairebé sempre els estereotips acostumen a ser idees amb molt poca base verificable i amb una actitud acusadora o despectiva i com acostuma a passar sempre es creen a base d’una imatge irreal i intencionada.
La realitat és que el barri de la Mina per fi és un tema d’actualitat tal i com no passava malauradament anys enrere (buscant el barri de la mina pel “google“ trobes vora 300000 entrades). I buscant he trobat aquest acudit publicat a la Vanguardia a una pàgina web (forumriberabesos.org) i l’he trobat molt explícita. El barri de la Mina tal com ens van explicar al consorci i el veí que ens va acompanyar en el trajecte és un barri considerat marginal i que ha sofert un abandonament –com ens van dir- per part de les institucions que el va portar fins a la marginalitat. Des de fa uns anys amb projectes urbanístics i socials es recupera el barri i es vol netejar la seva imatge i potenciar un nou veïnat que convisqui amb l’existent. La vinyeta explica el pas de les “chabolas” de l’època de Franco, als polígons dels 70 i a una situació actual especulativa on arran la transformació, es podria dir del paisatge, que s’ha produït amb el Fòrum es crea una situació estranya, gairebé contradictòria. La intenció del projecte urbanístic es crear habitatges de diferents qualitats per atraure diferents tipus de persones que visquin a la mina, del tipus que ell denominen “població invisible” de la mina, accelerant un procés de socialització dels veïns.
En realitat la Mina té l’encant de concentrar gran part de la ètnia gitana de Barcelona, sent evidentment un tret molt especial perquè explica la història d’un poble i d’una cultura que forma part de la cultura catalana i que té uns trets que conserva des de temps llunyans. La cultura gitana fa molt de temps que està molt arrelada a Catalunya i la seva relació amb la marginalitat està vinculada a uns prejudicis de tipus social i cultural. És molt important que es superi aquesta percepció de marginalitat tal i com els mateixos veïns, que com vam veure, intenten, obrint-se cap a un sistema més urbà sent optimistes amb les aportacions com el fòrum, la universitat... La intenció i l’actitut dels veïns –vèiem imatges curioses que convidaven als pares a portar a l’escola als seus fills- han de potenciar aquesta obertura externa –en una ambient que és més intrínsec- per mitjà de sistemes educactius i culturals i els de fora de la mina s’han de convertir en una població invisible fortament visible.
El barri conserva un esperit de lluita que el denota com un barri altament social a la vegada que tradicional, havent de ser a la vegada un barri en la ciutat i no a les afores de la ciutat. Així que estarem pendents de “el procés” de la mina i apostarem per una visió personal per sobre de la visió de “Perros Callejeros”.
La realitat és que el barri de la Mina per fi és un tema d’actualitat tal i com no passava malauradament anys enrere (buscant el barri de la mina pel “google“ trobes vora 300000 entrades). I buscant he trobat aquest acudit publicat a la Vanguardia a una pàgina web (forumriberabesos.org) i l’he trobat molt explícita. El barri de la Mina tal com ens van explicar al consorci i el veí que ens va acompanyar en el trajecte és un barri considerat marginal i que ha sofert un abandonament –com ens van dir- per part de les institucions que el va portar fins a la marginalitat. Des de fa uns anys amb projectes urbanístics i socials es recupera el barri i es vol netejar la seva imatge i potenciar un nou veïnat que convisqui amb l’existent. La vinyeta explica el pas de les “chabolas” de l’època de Franco, als polígons dels 70 i a una situació actual especulativa on arran la transformació, es podria dir del paisatge, que s’ha produït amb el Fòrum es crea una situació estranya, gairebé contradictòria. La intenció del projecte urbanístic es crear habitatges de diferents qualitats per atraure diferents tipus de persones que visquin a la mina, del tipus que ell denominen “població invisible” de la mina, accelerant un procés de socialització dels veïns.
En realitat la Mina té l’encant de concentrar gran part de la ètnia gitana de Barcelona, sent evidentment un tret molt especial perquè explica la història d’un poble i d’una cultura que forma part de la cultura catalana i que té uns trets que conserva des de temps llunyans. La cultura gitana fa molt de temps que està molt arrelada a Catalunya i la seva relació amb la marginalitat està vinculada a uns prejudicis de tipus social i cultural. És molt important que es superi aquesta percepció de marginalitat tal i com els mateixos veïns, que com vam veure, intenten, obrint-se cap a un sistema més urbà sent optimistes amb les aportacions com el fòrum, la universitat... La intenció i l’actitut dels veïns –vèiem imatges curioses que convidaven als pares a portar a l’escola als seus fills- han de potenciar aquesta obertura externa –en una ambient que és més intrínsec- per mitjà de sistemes educactius i culturals i els de fora de la mina s’han de convertir en una població invisible fortament visible.
El barri conserva un esperit de lluita que el denota com un barri altament social a la vegada que tradicional, havent de ser a la vegada un barri en la ciutat i no a les afores de la ciutat. Així que estarem pendents de “el procés” de la mina i apostarem per una visió personal per sobre de la visió de “Perros Callejeros”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario