LLEIDA

Tant si heu arribat al capdavall del carrer Sant Antoni- sense necessitat que us enguixin la cama- i heu reculat després de donar una llambregada a la porta de l’església de la Sang, com si heu decidit de fer drecera perquè el cotxe de línia no espera, ara gireu avall cap al carreró del Coreu Vell, que és el pas més utilitzat pels qui van o vénen de l’estació d’autobusos. El carrer de Sant Antoni, que s’havia perfumat de cop i volta, davant de la moderna Body Shop que exhala les seves aromes naturals per les portes obertes de bat a bat, (...), us menarà fins aquest transitat carreró que es igualment ple d’olors, per causa dels comerços que s’hi arrengleren: al costat dret, segons baixeu, una perfumeria, un sucursal de La Torrefactora Leridana, un sabater; al cantó d’enfront, la Casa del Bacallà, una peixateria i una fleca (...).
L’estret i odorant carreró del Correu Vell s’anomena aixó perquè en el segle XIX hi havia l’administració de correus. El servei postal sonava molta vida a tota la zona i al veí hostal de Sant Lluís, situat al que avui és Blondel. Una mica més avall, per aquesta avinguda, sense deixar la vorera on heu desembocat, encara amb les pituïtàries saturades, l’edifici que porta el número 92 és un sorpresa agradable. Es tracta de la casa Morera, propietat del poeta Magí Morera, tal com es pot deduir de les dues M superposades al davall d’un balcó amb el ferro treballat de tal manera que fa pensar vagament en un borinot amb les ales esteses. És més coneguda com casa de la lira, per la forma del balcó superior, que recorda aquest corbat instrument. Aquesta singular i fantasiosa construcció modernista de l’any 1911 es troba una mica deixada, però fa de molt bon mirar.

LA CIUTAT DE L'OBLIT

Vidal Vidal Culleré

Pagès Editors, 1998