Un barri sortit del no res, sense planificació ni inversió fins fa ben poc. És el barri dels obrers, tant necessaris per a la construcció de la ciutat com molestos i ignorats per aquesta. La seva situació és un reflexe d´aquesta relació. Neix en un indret arraconat, en una cantonada de la ciutat que no era ni ciutat.
És un barri improvisat, oblidat, marginat,… Nascut i conformat de piruetes en l´espai en un indret sense urbanitzar i sense els serveis bàsics. Sorgit de la necessitat, aquells treballadors que van venir a Barcelona en busca d´una millor vida es van trobar sense vivenda. Així es compren l´anàrquica conformació del barri en el que cadascú se les tenia que apanyar per tenir un lloc on viure.
L´ateneu de Nou Barris és el perfecte exemple de l´autosuficiència i del caràcter emprenedor i integrador del barri. L´ateneu ofereix alternatives a la juventut en un entorn que ha presentat els tipics problemes dels barris marginals, com la proliferació i el tràfic de drogues. La comunió, la cohabilitació i l´alliberament que otorguen activitats com el circ i el teatre van ajudar a canviar la cara del barri i la seva gent. Amb el temps l´ajuntament s´ha vist obligat a millorar urbanisticament el barri i a introduir algunes “obres d´autor”, però com sempre, buscant més la seva satisfacció i el divinisme, que posant-se al servei de la gent del barri i solucionant els principals problemes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario