concens

La visita començava amb una visita al consorci de la mina on ens van rebre explicant-nos tots els premis de projectes fets a la mina; es notava que sabia que érem d’arquitectura… tot s’explicava amb un aire molt positiu i amb molta visió de futur, que personalment crec que és totalment factible però això si, a llarg plaç.
Seguidament vam deixar el discurs polític per centrar-nos a una experiència personal i com també va passar amb l’home que ens va explicar tots els conflictes succeïts en el forat de la vergonya, l’explicació en primera persona d’uns fets és molt més rica que una maqueta urbanística que ha guanyat el premi fad.
Ara no voldria resumir amb poques paraules tot que ens va explicar, sinó fer una recopilació de frases que em van quedar després de la seva xerrada, suposo perquè em van sorprendre, i que penso que se’n pot fer una reflexió; eren frases com: “todo empezó en el franquismo”; “no eran barrios nuevos sino lo que se conoce con el nombre de polígonos”; “de unas chavolas (no sé ben bé si va utilitzar aquesta paraula per definir les cases on vivien….) pasas a un piso de apenas 60 m2, en bloques de más de 7 plantas”; “somos gente que estava acostumbrada a vivir en la calle y a encontrarnos en ella, charlar, bailar, beber, ….); “los peores años en la mina fueron los 80, llegó la heroína y muchos de mi edad cayeron”; “erámos gente olvidada”…..etc. Per descomptat que t’enrecordes de les frases més impactants i la majoria d’elles en aquest cas són negatives, però no m’agradaria acabar aquest petit resum de la visita a la mina sense dir que em va quedar una sensació molt positiva sobre el barri, disposició per part de la gent que hi viu en voler millorar les coses i amb plans de futur i renovació que esperem que la gent que se’n cuidi no intenti “fer neteja” i prou com ha passat en altres llocs de Barcelona…
Per últim dir que era el primer cop que hi posava els peus i després de la passejada penso que no serà l’últim; i ja per acabar, una última frase que em va fer molta gràcia però que penso defineix molt bé l’actitud que s’ha d’intentar aconseguir per millorar cada dia més el barri de la mina: >>“a la mina per exemple no se segueix la normativa cívica de Barcelona, no té sentit anar a darrera la gent dient que no estigui als carrers, bevent, xerrant, cantant…però sí que hi va haver un gran canvi ara fa un temps quan es va començar a conscienciar a la gent que no es podien fer fogueres al carrer.”