El lloc del no-lloc

A cavall entre Sant Adrià del Besòs, Barcelona i el mar, en un lloc privilegiat, va ser plantejat i construït entre 1957 i 1975 el barri de la Mina. Planificat segons criteris de la Carta d’Atenes per donar habitatges als barraquistes del barri Pekín , del Camp de la Bota, de La Perona, Can Tunis, Carmel etc., com a resposta a la forta immigració rebuda a Barcelona entre 1940 i 1969. En 1975 hi havia censat un total de 15.133 habitants, població que s’ha mantingut constant fins els nostres dies.

Així doncs, es va convertir en un barri fruit del reallotjament de diferents grups de població i en molts casos amb dèficits socials, laborals, culturals o econòmics. Actualment gràcies a les noves propostes i a l’esforç de molta gent el barri de La Mina comença a transformar-se; nous equipaments, nous habitatges, un nou tramvia... Procés que va acompanyat d’una gran tasca per part dels educadors socials.

Caràcter i identitat, és precisament el fil conductor dels objectius dels projectes de renovació del barri i d’integració amb la ciutat. Aquests projectes van encaminats en concretar propostes de disseny d’espais públics per mantenir les singularitats del barri i així crear una integració entre el més nou i allò vell, entre les expectatives del nouvinguts i els veïns “de tota la vida”.

Esperem que el no-lloc acabi agafant el seu lloc i s’involucri en els afers diaris de la ciutat.