l'ombra del vent

...”Algunes tardes, gairebé no llegíem, i ens dedicàvem només a conversar o fins i tot sortíem a fer una passejada per la plaça o caminàvem fins a la catedral. A la Clara, li encantava asseure’s a escoltar els murmuris de la gent al claustre i endevinar el ressò dels passos en els carrerons de pedra. Em demanava que li descrivís les façanes, la gent, els cotxes, les botigues, els fanals i els aparadors dels llocs per on passàvem. Sovint, m’agafava del braç i jo la guiava per la nostra Barcelona particular, aquella que només ella i jo podíem veure. Sempre acabàvem en una granja del carrer Petritxol, compartint un plat de nata o un suís amb melindros...”

Carlos Ruiz Zafón: “L’ombra del vent”Ed.Planeta, Barcelona 2002. Capítol 6 pàgines 45,46.