El barri de Gràcia és excepcional en la ciutat, segurament perquè encara conserva el tracte entre les persones de temps immemorables. Realment és un lloc diferent i això fa que tingui un encant especial. Mentre fèiem el recorregut caminàvem per carrers plens de gent –una petita ciutat de persones i no pas de vehicles- i per places que es movien amb nens corrent amunt i avall, mares i pares que parlaven entre ells tranquilament en un banc, avis que havien sortit a la plaça a prendre la fresca i terrasses de bars amb gent asseguda en ple hivern.
Suposo que és important per les relacions –que a la vegada són el què ha creat el barri que sinó no seria diferent- l’escala del barri i la pròpia estructura. La plaça major, els carrers amb comerços personals i allunyats de les grans mesures dels centres comercials o el cine Verdi i tot el què ha generat al seu voltant. El tarannà amb certa independència d’aquest “poble” dins de la gran “urbe” ha permès mantenir una estructura social pròpia molt més d’un poble petit que no pas d’una gran ciutat. És per això que viure a Gràcia és un privilegi, perquè malgrat tenir les comoditats de viure a Barcelona, el barri sembla que s’hagi aturat en el temps, que s’hagi paralitzat: envelats, festes majors, penyes excursionistes... I si és cert que a tots ens agrada el passat, com aquesta foto antiga de Gràcia on tota la gent surt al carrer amb els carrers plens de flors... una imatge que sent ben folklòrica és apassionant i que és possible només en aquest indret, a Gràcia. També és veritat que les veus crítiques volen impedir que aquesta imatge que actualment s’està posant “de moda” destrueixi el que el pas del temps no ha pogut destruir. Gràcia no es pot convertir en un parc temàtic on les masses de gent aclaparin l’espai vital dels veïns i els bars i casinos siguin llocs turístics. Tot i això encara que sembli una utopia crec que avui Gràcia encara és, més que un barri, la gent que hi viu, de manera que si ells no ho permeten Gràcia continuarà sent el petit poble dins de la gran ciutat.
25/3/08
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario